L'aposta de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) no difereix gaire del que estan realitzant altres capitals europees. Ahir se'n van donar exemples, amb testimonis d'aquests equipaments de ciutats com ara Marsella, Berlín, Londres, Madrid, Hèlsinki i Amsterdam. També es va donar veu a experiències com ara La Caldera, la Central del Circ, la Factoria Escènica Internacional (FEI) i l'Hangar. Les fàbriques (que no sempre tenen gestió pública) neixen com a recurs per protegir els creadors del creixement urbanístic i l'especulació immobiliària. Els artistes solen situar-se en zones on els tallers estan mig abandonats i aconsegueixen un lloguer baix, que els és assumible. El penúltim cas (mai se sap quin és el darrer) és el del Poblenou, on es va concentrar un gran grup d'artistes a complexos fabrils com ara Can Ricart i La Escocesa. Ara el col·lectiu Hangar, amb deu anys d'història, sobreviu en un dels espais que la immobiliària Renta Corporación va cedir com a contrapartida a l'Ajuntament per poder urbanitzar la finca. També La Escocesa està arrencant una labor d'autogestió, amb el vistiplau municipal.

Les fàbriques de creació, arreu d'Europa, potencien la relació d'artistes de diverses disciplines i, alhora, busquen la implicació en el barri on són. «No volem ser una torre d'ivori sinó que ens volem relacionar amb escoles i veïns», comenta Judith Knight, d'Artsadmin Toynbee Studio, a Londres. Jochen Sandig, un incansable creador de creacions de Radialsystem, a Berlín, insinuava ahir la importància que el hardware (l'espai tangible) tingués un software (programes adequats): «L'ordinador té valor si té aplicacions», deia metafòricament.

Entre els convidats, es respirava ahir un cert aire de ressentiment, d'haver perdut moltes guerres, sense que les institucions els donessin prou suport. Jordi Martí, delegat de cultura, entén que si fa deu anys es va donar suport a les alternatives ara cal donar suport als emergents, conscients que, d'aquí a pocs anys, hi haurà nous focus creatius que quedaran fora del paraigua.