Entre els personatges de la pel·lícula Gomorra, que adapta cinc dels capítols de la novel·la homònima de Roberto Saviano per narrar-los de manera paral·lela creant un mosaic relatiu a la Camorra que s'infiltra de manera infecciosa en tot el teixit social del sud d'Itàlia, hi ha dos joves pinxos que troben l'amagatall d'unes armes i, vestits només amb calçotets, les provaran en una platja deserta. Els nois, que fanfarronegen pensant que són els amos del món i desafiant les bandes que els demostraran sense contemplacions qui té el poder, imiten Tony Montana de la versió de Scarface que Brian de Palma va filmar amb Al Pacino de protagonista.

Però el film dirigit per Mateo Garrone, un dels nous directors italians que van revitalitzant el cinema del país amb una voluntat de fer-hi present la corrupció social i política, participa d'un realisme sec molt distant de les ficcions sobre capos i famílies mafioses amb una set de poder que els menarà a un destí tràgic dramatitzat a la shakespeariana. Gomorra mostra la realitat espessa i pudenta de la Camorra. La mostra sense afegir-hi discurs, sense fer-hi judici, però amb una contundència que no admet ambigüitats: l'infern existeix i és a la Terra.

A més de fer-ho amb els dos joves imitadors de Scarface, el film Gomorra es construeix amb un nen que aprèn a matar preparant el seu futur en una banda; un home que paga les famílies amb un membre de la Camorra a la presó; un sastre que ensinistra els xinesos encarregats d'una fàbrica tèxtil que amb la mà d'obra barata d'immigrants il·legals produeix la moda italiana; un empresari que dirigeix el vessament de residus tòxics d'indústries del nord en les terres del sud cada cop més enverinades i per això mateix condemnades a la improductivitat i a ser dipositàries de substàncies cancerígenes. La Camorra no són només unes quantes famílies, sinó que abasta diverses capes socials i ha convertit el territori on opera de manera fonamental (tot i que els seus negocis i interessos s'estenen arreu del planeta) en una immensa claveguera. En un sentit moral, evidentment, derivat de l'explotació humana i de la corrupció de formar part d'una sèrie de negocis i activitats, però també en un sentit literal relatiu a un paisatge físic cada cop més contaminat.

En aquesta claveguera, la vida val poca cosa i els cadàvers s'hi amunteguen. Però la claveguera de la Camorra, que s'estén com un contrapoder de l'Estat, s'identifica amb el funcionament del capitalisme global. De fet, sense haver-hi atenuants, n'és la seva màxima expressió. A partir de la novel·la de Roberto Saviano, amenaçat de mort per la Camorra, Mateo Garrone mostra de manera impecable i amb el nervi de la càmera a l'espatlla una realitat putrefacta. No necessita additius que ho remarquin. Tampoc no fa res per fer-la més respirable.