El model social europeu aconseguit al llarg dels segles XIX i XX, amb l'esforç de moltes generacions, es caracteritza per la defensa de la igualtat d'oportunitats de diferents sectors fràgils de la població, entre d'altres, la infància. Tant la socialdemocràcia com la democràcia cristiana han fet d'aquesta defensa un principi quasi universal més enllà de les disputes partidistes. L'origen socioeconòmic i familiar, i les dificultats físiques o psíquiques, no ha de condicionar definitivament el futur desenvolupament d'una persona. A diferència del que passava en les novel·les de Charles Dickens, els nostres infants tenen més garanties i drets de poder esdevenir persones plenes, d'acord amb les seves capacitats o dignitat.

Actualment la mateixa Unió Europea i els diferents països membres estan potenciant actuacions decidides en aquesta línia, especialment amb col·lectius discriminats tradicionalment, com ara les persones discapacitades i les dones. Aquestes polítiques se situen clarament en un context de promoció del projecte personal de vida, que respecta l'autonomia de les persones i comporta una certa capacitat d'elecció.

En el cas de la infància, aquesta igualtat d'oportunitats s'ha materialitzat sobretot en polítiques escolars i sanitàries. L'ensenyament obligatori i gratuït, l'accés a la sanitat i a polítiques preventives (pediatria universal, vacunació generalitzada...) han estat expressions clares d'aquestes apostes. Tot i que encara són necessaris alguns ajustaments per a millores sanitàries o per a nous contextos socials, com ara la nova immigració o la conciliació familiar, podem afirmar que el gruix d'aquestes polítiques està consolidat.

Ara bé, la igualtat d'oportunitats en la infància té encara una perspectiva excessivament focalitzada en aquests pilars clàssics de l'estat del benestar, però cal atendre i potenciar altres contextos on efectivament es construeix la identitat dels infants i adolescents en el segle XXI. Un cop garantida l'escolarització i la sanitat universal, cal avançar en l'oci d'aquesta franja d'edat, dret reconegut internacionalment de formes molt diverses.

Des d'un punt de vista psicològic, el grup d'amics i els espais d'oci tenen una influència decisiva en la construcció de la identitat dels joves en el seu trànsit cap a la vida adulta, i per tant han de ser lloc d'especial atenció de les polítiques públiques i de la mateixa societat, tant per a les entitats com els programes de responsabilitat social empresarial, i en els seus formats presencials i digitals, per evitar noves escletxes socials.

En aquest espais es viuen i es generen valors i actituds especialment significatius per a la construcció de la persona. Les activitats en camps de setmana –l'esplai i escoltisme– extraescolars i en períodes de vacances (colònies, casals, campaments...), l'ús adequat de les tecnologies de la informació i la comunicació... són rellevants per a aprenentatges significatius, que donen sentit personal i desenvolupen competències professionals que són molt valorades per les empreses (iniciativa, responsabilitat, treball en equip...).

En el segle XXI la igualtat d'oportunitats per a la infància s'ha d'ampliar i ha d'abastar nous àmbits especialment vinculats al lleure, donant suport social i públic a les iniciatives d'atenció als nostres fills i filles, futur de la nostra societat.