dimecres, 19 de novembre de 2008
> Filologia catalana
la galeria
MAGÍ SUNYER.
La notícia saltava a la premsa la setmana passada: si no augmenta de manera substanciosa la quantitat de llicenciats en filologia catalana, durant la propera dècada en faltaran, i les mancances s'hauran de cobrir amb llicenciats –o graduats, en terminologia a la bolonyesa passada per Dustin Hoffman– en altres matèries. No deixa de ser curiosa, la paradoxa: representa que els estudiants no s'apunten als estudis per una mala fama injustificada de falta de feina i, en el mateix moment, l'escassesa d'estudiants pot acabar provocant un col·lapse que derivi en una greu rebaixa de la qualitat dels futurs professors. Alhora, la conselleria d'Universitats –en mans d'Esquerra Republicana, recordem-ho– aplica la dosi corresponent d'autoodi i planeja una reducció a la mínima expressió possible dels estudis universitaris que haurien de preparar aquests professors futurs, i fins i tot proposa-imposa un canvi de nom dels estudis a tot arreu menys a la Universitat de Barcelona, amb una visualització d'estudis de primera i de segona categoria que no es correspon amb la realitat. ¿Cal tornar a explicar que la llengua i la literatura catalanes si no s'estudien amb profunditat i mitjans als Països Catalans no s'hi estudien enlloc, i que les Generalitats i els governs corresponents hi haurien d'apostar de manera preferent, amb abundància de recursos, tal com fan amb molts altres estudis? Pensàvem que amb aquests governants no calia.
|
