dimecres, 19 de novembre de 2008
> Un bon pregó
la galeria
JOAN DOMÈNECH MONER.
Q uan aquestes ratlles apareguin hauran passat la major part d'actes de la festa major d'hivern de Lloret. La programació d'una festa d'aquest tipus sempre és difícil i ho comentava, dies enrere, David Pujol a la seva corresponent Galeria. Tot i estar d'acord en el que ell apuntava, però, penso que no solament és el poble el que s'ha d'adaptar a la seva joventut –que és el futur– sinó el jovent –absent, moltes vegades, dels llocs de responsabilitat per una actitud còmoda– el que també hauria de ser més participatiu en les coses on hi ha l'empremta dels qui els han fet grans. Però no filosofarem sobre el tema, que requeriria molt més espai i profunditat. Trobarem altres moments o altres llocs per fer-ho. He de confessar que a mi, particularment, el que més em va interessar de la festa major va ser el pregó de Xavier Guitart. Amb altres coses seria força crític. No sé si políticament dec poder-ho dir, essent el protagonista d'un altre partit –potser algun coreligionari se m'enfadarà, tot i que, a hores d'ara, tothom deu saber de la meva heterodòxia–, però el discurs que va fer el pregoner a la sala de plens de la casa gran tenia qualitat i sentiment per arribar a l'ànima lloretenca. Suposo que va fer algun esforç per evitar sectarismes. En definitiva, va parlar amb el cor i molts li ho vam agrair. Els records de la seva joventut ens van transportar al Lloret pretèrit i les seves reflexions, al d'ara, i el consell final va ser saber-ho fer compatible tot sense perdre la identitat. L'esperança, que no falti.
|
