| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dimecres, 19 de novembre de 2008
>

Procés de Bolonya: tard i malament

Vint-i-nou països van firmar el 1999 un acord per a la mobilitat dels estudiants. Nou anys després, les universitats han d'adaptar-se a contrarellotge a un procés que culmina el 2010 i en què Catalunya se situa a la cua d'Europa

MARCEL BARRERA. Barcelona

+ Imatge d'una pancarta contra el procés de Bolonya, aquesta setmana a la UAB. Foto: GABRIEL MASSANA

Privatització de la universitat pública o oportunitat per a l'ensenyament superior, aquesta és la qüestió. El procés de Bolonya, que l'any 1999 van firmar 29 països amb el triple objectiu de millorar la qualitat de la universitat, facilitar la mobilitat dels estudiants i encaixar millor el perfil dels joves titulats amb el món laboral, es troba en aquests moments del curs 2008/2009 en el moment més àlgid; ja que han arrencat 31 titulacions de grau a les universitats petites i se'n preparen 284 per al curs que ve; fins a implantar del tot la reforme el curs 2010/2011 amb 165 títols nous. Però què és el procés de Bolonya, quines són les principals crítiques i d'on surten els seus acèrrims defensors?



FEINA I ESTUDIS, UNA COMPAGINACIÓ DIFÍCIL.
El principal canvi el notaran els estudiants, que hauran de fer 240 crèdits ECTS (European Credit Transfer System) per obtenir el títol de grau. A diferència del model actual, que té la seva data de caducitat el 30 de setembre del 2015, aquests nous crèdits valoren les hores d'estudi; amb una avaluació continuada i l'obligació d'assistir a classe, que segons els estudiants farà impossible poder compaginar la universitat amb una feina; una doble tasca que ara fan la meitat dels alumnes universitaris.



POR DE LA PRIVATITZACIÓ.
El procés de Bolonya, que ara té el suport de més de 40 estats, inclòs el Vaticà, estableix els fonaments per a l'espai europeu d'educació superior (EEES), i es va començar a aplicar a Catalunya el curs 2006/2007 amb la implantació dels màsters, que en la nova estructura és un curs d'especialització de 60 o 120 crèdits ECTS que es farà després del grau. Per Blanca Palmada, comissionada per a Universitats i Recerca del govern de la Generalitat, les crítiques de privatització que fan els estudiants «no s'estan demostrant perquè els falten exemples concrets»; i l'Estat és un dels països «amb menys implicació de les empreses en la universitat». Per Palmada, i en declaracions a El Punt, el «biaix de la privatització de les universitats tindrà més a veure amb les polítiques del govern que amb el procés de Bolonya».



PRESSA PER COMPLIR EL TERMINI.
Segons tots els indicadors, l'Estat i Catalunya estan a la cua en el procés d'adaptació a l'EEES, un fet que provoca que ara les universitats hagin d'anar a corre-cuita per assolir l'objectiu de reformar tots els plans d'estudi, com a màxim, el curs 2010/2011. A partir d'aquesta data, no es podrà iniciar cap estudi amb el pla vell. Aquestes presses generaran tensions, segons reconeix la comissionada.



MOBILITAT.
És un dels eixos de la reforma, però ningú sap ben bé com es podrà finançar aquest mercat únic universitari. Andreu Font i Boi Sagarra, claustrals de la Universitat de Barcelona (UB), asseguren en un article que «la pretesa mobilitat europea serà impossible sense una política de beques de mobilitat radicalment superior a les actuals beques Erasmus». Palmada coincideix que la reforma té flaqueses perquè no garanteix la mobilitat.



MERCAT LABORAL.
Pels estudiants Font i Sagarra, el procés de Bolonya «converteix l'ensenyament superior en una mena de formació professional de categoria, en la qual els alumnes aprendran tècniques de treball per adaptar-les als continus canvis que provoca l'actual inestabilitat laboral». Per Palmada, en canvi, la col·laboració de les universitats amb les empreses «no és dolenta» i el que s'ha demostrat fins ara és que les universitats s'han adaptat a les necessitats de la societat; com per exemple el recent increment del nombre de places als estudis de medicina i magisteri.



SUSPENSIÓ DEL PROCÉS.
Tot i que el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, es va mostrar fa uns mesos partidari d'alentir el procés per no cometre els mateixos errors que amb la reforma educativa de la Logse, la posició actual del departament és tirar endavant els canvis a la universitat i, per tant, rebutjar la petició del moviment estudiantil que demana congelar el procés i iniciar un debat amb l'administració. «El ministeri és el que ha establert el calendari i nosaltres no podem incomplir la llei i fer insubmissió», va explicar ahir Palmada.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.