La justícia civil arriba tretze anys després que la justícia eclesial comencés un llarg i complicat procés carregat d'enfrontaments, prepotència, ingenuïtats, conxorxes i negociacions avortades a última hora. De tot això en dóna compte El complot, d'Eugeni Casanova (Lleida, 1958). El treball, que acaba d'editar Pagès Editors, és una profunda investigació periodística sobre la trama política i religiosa que s'ha mogut al voltant de la segregació de les parròquies de la Franja de Ponent que van pertànyer durant segles a Lleida, i el litigi per les obres d'art que es va produir un cop consumada l'escissió.

Casanova va començar la investigació el 2005 i durant aquest temps ha entrevistat els actors principals i també alguns dels que des de l'ombra han mogut els fils. Per les planes del llibre apareixen des de líders polítics que revelen acords entre les parts que es van avortar a última hora (la consellera Caterina Mieras ja tenia el text de l'acord en català i castellà per firmar-lo a Lleida i Saragossa) fins a vells capellans de poblets ribagorçans disgustats perquè a partir de 1978 el Bisbat de Lleida va començar a fer servir el català amb normalitat. Casanova revela una complexa trama iniciada just acabada la guerra d'Espanya, quan des de la Conferència Episcopal Espanyola comença a plantejar-se la segregació de la Franja, fins a l'actuació dels nuncis vaticans de Joan Pau II, de l'Opus Dei i dels sectors més dretans i espanyolistes de l'església espanyola. Tot plegat, per a un procés que ara comença de nou, però per la via civil.