dilluns, 17 de novembre de 2008
> Comerç Figueres
la galeria
JOSEP M. LOSTE.
El 4 de novembre a un quart de nou del vespre, a la Sala de Conferències del Casino Sport de Figueres vaig assistir a un dels actes més cívics de la meva vida. Va ser una xerrada sobre el Pdusuf, una mena d'acrònim enrevessat, però molt carregat d'ideologia regressiva, que vol dir pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres. Doncs bé, en aquest acte hi varen intervenir cinc ponents, tots amb un discurs ben estructurat i descriptiu, tot i que el que em va suscitar més entusiasme (potser perquè no havia tingut ocasió d'escoltar-lo) va ser el president de Comerç Figueres, Jordi Rotllan. El president dels botiguers de la capital de l'Alt Empordà va reblar el clau a l'entorn del parany que ens han parat –no solament als figuerencs i als setze pobles de la seva àrea, sinó a tots els alt-empordanesos– els dogmàtics defensors d'aquest monstre multicèfal anomenat Pdusuf. El senyor Rotllan va definir com a dos arguments perversos i demagògics els que els qui defensen aquest pla esmenten sovint: que és inevitable (la cançoneta del «dat i beneït»; i que el Pdusuf representa el progrés i la resta és obscurantisme. Mai és massa tard: les decisions polítiques sempre es poden rectificar. I el «progrés» descontrolat i poc transparent és antiprogrés. En definitiva, el Pdusuf no només és un atac mortal a la mobilitat sostenible, a l'economia equilibrada de proximitat i a la ciutat compacta (amb cohesió social) sinó que també és profundament immoral.
|
