Ara fa setanta anys, la serra de Montsant va ser l'escenari d'intensos combats entre l'exèrcit de la República i les tropes franquistes, que es van desenvolupar fins al gener del 1939. D'aquell episodi encara es conserven restes de parapets, trinxeres i altres construccions bèl·liques, que han servit de punt d'arrencada de l'estudi que ha impulsat Carrutxa, centre de recerca i difusió del patrimoni etnològic i la memòria històrica, amb la col·laboració del Parc Natural de la Serra de Montsant, i que ha rebut una subvenció de 2.800 euros del programa Memorial Democràtic de la Generalitat. L'estudi ha tret a la llum un episodi poc estudiat per la bibliografia històrica, que va entapissar de sang congostos i barrancs i que va trencar, amb el brogit de les bombes i l'artilleria, «el silenci ple de llum» de la serra que va glossar el poeta Josep Carner en el seu conegut sonet sobre el Montsant.

Montsant, front de guerra vol ser una primera aproximació als fets que van succeir entre l'estiu del 1938 i el gener del 1939, en què els pobles de la serralada de Montsant van esdevenir primer rereguarda immediata del front de guerra, en concret de la batalla de l'Ebre, i després escenari de l'ofensiva franquista amb forts combats i el consegüent patiment de la població civil. Com que les fonts bibliogràfiques són escasses per conèixer aquell moment, Carrutxa s'ha centrat en el testimoni d'una seixantena de persones que van viure els fets per dur a terme el projecte. El coordinador de l'estudi, Salvador Palomar, explica: «Aquest és un treball que es fonamenta sobretot en la memòria personal que hem recollit en els últims dos anys de persones de 70 a 95 anys. Eren nens quan les tropes republicanes omplien els pobles en les setmanes prèvies a la batalla de l'Ebre o que es van refugiar a les balmes i cabanes del Montsant per fugir dels bombardejos de l'aviació o l'artilleria franquista.» També s'ha parlat amb supervivents de la lleva del biberó (llavors soldats de setze i disset anys) que van lluitar a l'Ebre i amb altres testimonis que eren adolescents quan van ser obligats a pujar dalt del Montsant, en els primers dies de l'ocupació franquista, a enterrar els morts que hi havia escampats per la muntanya. Aquests testimonis han ofert descripcions molt crues de l'estat dels cadàvers, prova de l'acarnissament que va caracteritzar els combats. Altres persones han explicat que, anys després de l'acabament de la Guerra Civil, encara trobaven restes humanes en els conreus d'olivera de la serra de la Llena.

Carrutxa, que des de fa temps estudia i documenta el patrimoni arquitectònic del Montsant, es va trobar durant els treballs de camp a la serra amb vestigis que no corresponien a cap anjub o a cap cabana de pedra seca. Després de confirmar que es tractava de restes de trinxeres i parapets, l'entitat es va animar a engegar el que ara és l'estudi Montsant, front de guerra, que probablement es publicarà l'any que ve. Aquelles trinxeres són les que l'exèrcit republicà va bastir des de les seves posicions als cingles dels Montalts (entre Cabassers i la Vilella Baixa) i damunt del congost de Fraguerau, i des d'on mantenien intensos combats amb les tropes franquistes acantonades a la serra de la Llera. Això va ser a finals del 1938. Però feia temps que els veïns dels pobles vivien sota la «tempesta de tres mesos» (com descriuen el fragor de la batalla de l'Ebre), convivien amb els soldats republicans, aixoplugaven els centenars de refugiats de la guerra provinents d'altres indrets peninsulars i tenien coneixement del camp de presoners de Cabassers o dels hospitals de sang de la cova de Santa Llúcia de la Bisbal de Falset, de les escoles d'Ulldemolins o del mas del Lluc d'Albarca, on feien cap els soldats ferits a l'Ebre. Però a partir de desembre, a més, van patir directament els intensos bombardejos de l'aviació franquista i les conseqüències de l'intercanvi artiller entre les serres de Montsant i de la Llera. Així, per exemple, el 23 de desembre Ulldemolins va quedar gairebé destruït per les bombes, que van causar desenes de morts, i els habitants de la veïna d'Albarca, que van contemplar l'episodi, es van refugiar esgarrifats a les coves del Montsant i no van tornar al poble fins al 15 de gener. També es fa referència a la por i a la relació de la població civil amb les tropes republicanes que es retiraven i amb les faccioses que anaven ocupant els pobles, episodis que van ser relativament tranquils llevat d'excepcions com la Vilella Baixa, on després d'una setmana de combats intensos els franquistes van entrar a mata-degolla, amb agressions brutals a la població, com assassinats i violacions de dones. Cornudella va ser l'últim poble de la serra ocupat per l'exèrcit de Franco, concretament el 14 de gener.

Són només alguns dels aspectes que toca aquest estudi extens i polièdric, gràcies al qual s'ha copsat la incidència quotidiana de la guerra en la població. Salvador Palomar afegeix: «També hem constatat el profund oblit en què han restat centenars de morts, enterrats en fosses al costat d'improvisats hospitals de campanya o a les mateixes trinxeres que defensaven, i que segur que formen part de les llistes de desapareguts en els combats dels últims mesos de la guerra.» I també, és clar, els morts civils, com les víctimes del bombardeig d'Ulldemolins.