| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dilluns, 17 de novembre de 2008
>

La pervivència del nazisme

El cineasta Nicolas Klotz i la guionista Elisabeth Perceval presenten a Barcelona «La cuestión humana», un film sobre la deshumanització del capitalisme i l'humanisme que resisteix

IMMA MERINO. Barcelona

+ Nicolas Klotz (director) i Elizabeth Perceval (guionista). / Foto: MAX HUREAU

Nicolas Klotz ha dirigit La cuestión humana, un film que es va estrenar divendres i amb el qual Intermedio debuta com a distribuïdora cinematogràfica, amb l'aval de ser la millor editora de DVD a l'Estat espanyol. Però s'ha de remarcar que Elisabeth Perceval, parella del cineasta francès, ha escrit el guió d'aquesta proposta inquietant i potent que té com a protagonista un psicòleg que, estimulant la competitivitat dels executius amb jocs de rol i altres mètodes, treballa al departament de recursos humans d'una gran empresa amb capital alemany. El personatge (interpretat per l'esplèndid Mathieu Amalric, intèrpret de films d'Olivier Assayas i Arnaud Desplechin, a més de ser el contacte francès a Munich, de Spielberg, i el dolent del nou James Bond) experimenta una desassossegant transformació des del moment que se li encarrega un informe sobre la salut mental del cap general de l'empresa: la seva investigació el durà a descobrir l'herència del nazisme (ja sigui a través dels valors assumits o bé a través del pes de la culpa) en diversos personatges relacionats amb l'empresa. La tragèdia de la Shoa s'hi fa present com un «forat negre» de la humanitat, però La cuestión humana aborda al mateix temps la perseverança del nazisme dins del capitalisme actual.

He remarcat que Elisabeth Perceval ha escrit La cuestión humana perquè, només de començar la conversa la força de la seva personalitat se'm va revelar amb la convicció amb la qual va exposar la inquietud que origina la pel·lícula: «Tota forma d'explotació de l'home per l'home suposa una deshumanització. El nazisme va dur-ho a la seva màxima expressió en els camps de concentració. Però actualment podem preguntar-nos de quina manera el sistema ‘concentracionari' no s'ha estès a tots els llocs del planeta en què la mà d'obra barata és explotada. També ens ho podem preguntar respecte al funcionament d'empreses tals com les que treballa el psicòleg del film, que, en llegir l'informe d'un oficial nazi, hi reconeix el llenguatge neutre que ell mateix fa servir. I, de la mateixa manera que en els camps de concentració es matava els qui ja no tenien forces per continuar treballant, ens podem preguntar de quina mena de naturalesa és aquesta civilització industrial que deixa morir els que no són útils perquè ja no produeixen.» Perceval, sense ni agafar aire, hi va afegir: «Ens pensem millors que la població que va consentir l'extermini als camps nazis i que després va dir que no en sabia res de res. Però en el fons no en som tan lluny amb la indiferència davant de tanta gent que malviu i mor perquè no interessa al liberalisme rampant. Per molt que n'hi hagi imatges, és com si no les veiéssim. Tampoc ho volem saber.»

A La cuestión humana, a propòsit de la sensibilitat musical del cap general de l'empresa i el pes de la culpa heretada que adoloreix el personatge, també s'hi apunta el tema de la cultura, que no es va salvar de la barbàrie: «Estremeix el fet de pensar que a les càmeres de gas les víctimes hi arribaven sentint la música més exquisida.» Però, per indicació de Klotz, Elisabeth Perceval afirma que, amb tot, si fan cinema és per contribuir a mantenir el fil amb què la humanitat encara persevera: «La humanitat que resisteix pot ser en el cinema, en l'art, en la música. A la nostra pel·lícula hem volgut que s'hi sentís un fado i el cant flamenc de Miguel Póveda, perquè hi ha una expressió de la humanitat a través del dolor. El cine és una experiència sensorial que també ens pot parlar d'allò humà.»

Aferrant-se a aquest fil d'humanitat, Klotz i Perceval fan que el psicòleg protagonista del film visqui una transformació que m'atreveixo a definir com l'emergència d'una consciència moral. «No em sembla pas una qüestió moral», respon Perceval, que argumenta: «Allò que descobreix el fa sentir malalt. En principi, li crea un malestar profund, però allò que es remou dintre seu fa li fa sentir que forma part de la humanitat a través del dolor. A aquell informe nazi hi afegeix la humanitat posant nom a les víctimes, sentint-les com a mares i germanes.» Insisteixo que em sembla una transformació moral. «La moral té un sentit religiós», afegeix Elisabeth Perceval. «Potser et refereixes a una actitud ètica?», em pregunta Nicolas Klotz. «Sí, no és la moral com a imposició sinó com a elecció. L'ètica entesa com a elecció humana», responc. Ens posem d'acord.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.