| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


dilluns, 17 de novembre de 2008
>

L'Estat invasor

L'acció política dels diferents governs de l'Estat ignora sistemàticament el principi constitucional de descentralització, cosa que provoca duplicació i descoordinació i converteix en paper mullat les competències exclusives de la Generalitat

tribuna
Doctor en Economia i professor titular de la Universitat de Barcelona


EMILI VALDERO..

La Constitució espanyola estableix el principi de la descentralització política i administrativa de l'Estat a partir del traspàs del poder de decisió sobre certes matèries a les comunitats autònomes. Les competències de les comunitats autònomes estan definides en el seus estatuts d'autonomia, que tenen rang de llei orgànica de l'Estat i que han de ser aprovats per majoria absoluta del Congrés dels Diputats. La mateixa Constitució estableix en el seu article 147 que l'Estat reconeixerà i empararà els estatuts d'autonomia com a part integrant del seu ordenament jurídic.

La realitat quotidiana, però, és que l'Estat vulnera contínuament aquest principi constitucional, ja sigui elaborant normativa invasiva en matèries de competència exclusiva de la Generalitat o bé mitjançant la concessió de subvencions directes i la subscripció de convenis amb ens locals, associacions i empreses privades de Catalunya en matèries en què l'Estat no té competència. Un bon exemple d'aquesta pràctica invasiva i deslleial de l'Estat cap a Catalunya és el turisme.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 ja establia en l'article 9 que la Generalitat tenia competències exclusives en matèria de turisme, fet que també recull l'actual Estatut de 2006 en l'article 171. Això implica, òbviament, que l'Estat no pot fer normatives que regulin el sector turístic català, ni pot donar subvencions directament a les empreses turístiques o als ens locals de Catalunya per fomentar o promocionar el turisme. En tot cas, si l'Estat desitgés donar suport al sector turístic català, hauria de transferir els diners dels ajuts a la Generalitat i seria aquesta qui hauria d'establir els criteris i les condicions de concessió de les subvencions i qui hauria de portar-ne a terme l'execució i el control.

Però, malauradament, l'Estat espanyol no compleix les seves pròpies lleis i, aprofitant la seva major capacitat pressupostària, incideix en el nostre territori donant subvencions directament als ens locals i a les empreses turístiques catalanes, sense tenir en compte la Generalitat. De fet, l'Estat fins i tot incompleix les sentències que el Tribunal Constitucional ha dictat en els diferents recursos d'inconstitucionalitat que la Generalitat ha anat presentant per aquest tema. La sentència 242/1999 del Tribunal Constitucional de 21 de desembre de 1999 deixa ben clar que l'acció de foment i promoció en l'àmbit turístic és exclusiva de la Generalitat i insta l'Estat a no vulnerar les seves competències. Però l'Estat no en fa ni cas i continua anant a la seva.

L'exemple anterior sobre el turisme només és un dels molts casos que il·lustren que l'Estat espanyol infringeix permanentment les seves pròpies lleis portant a terme accions que envaeixen competències de la Generalitat. Aquests incompliments continuats de la normativa vigent per part dels successius governs de Madrid ens permeten extreure tres conclusions respecte a l'actuació de l'Estat espanyol a Catalunya.

La primera conclusió és que l'acció política dels diferents governs de l'Estat ignora sistemàticament el principi de descentralització que propugna la Constitució espanyola. No s'ho creuen ni ells mateixos. La segona conclusió és que l'Estat espanyol és estructuralment ineficient, ja que amb aquesta invasió competencial permanent es genera una duplicació i descoordinació d'actuacions públiques sobre una mateixa matèria, cosa que implica un ús poc eficient dels recursos i crea confusió en els ciutadans sobre quina és l'administració a què s'han de dirigir en relació amb cada tema concret.

La darrera conclusió és que l'actuació de l'Estat converteix en paper mullat les competències exclusives de la Generalitat, la qual en la pràctica esdevé una administració amb menys autonomia política que la que li reconeix l'Estatut.

Sembla lògic, doncs, pensar que l'única alternativa que ens queda als catalans és no dependre d'aquells que ens enganyen i que incompleixen les lleis que ells mateixos ens imposen i que l'única solució que hi ha és tenir un Estat propi que ens permeti decidir lliurement com hem de fer les coses.





L'Estat espanyol incompleix les seves pròpies lleis i les sentències del TC


Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.