Si això fos així, crec que s'hauria de rectificar i deixar de presentar com a veritat absoluta el que és una simple hipòtesi que no ha pogut ser demostrada i que possiblement mai podrà ser-ho, tal com es veu pels desacords, discussions, dificultats, descobertes recents en diferents camps que fan trontollar, enderrocar, les explicacions sobre els mecanismes que suposadament explicarien la transformació d'una espècie en una altra.

Pel que fa als creients catòlics, la posició adoptada és que no ens preocuparia que l'home (com tot el que hi ha en el món) fos producte d'un procés evolutiu. Amb el que no estem d'acord és que se'l consideri fruit de la casualitat i l'atzar. En el fons el que està en joc és la concepció de l'home, que per als darwinistes queda reduït a la condició de simple animal, més evolucionat però animal al cap i a fi. Per contra, la visió que tenim els creients és que l'home és fruit de la possibilitat, saviesa, bondat, previsió i intencionalitat de Déu. Veiem l'home amb la dualitat física-espiritual, amb el que això comporta d'intel·ligència, consciència, llenguatge i reflexió.