Des de fa poc més de 10 anys, Jia Zhangke (1972) s'ha convertit en el gran cronista cinematogràfic de les transformacions de la Xina i a la vegada en un dels grans cineastes dels nostres temps. Mantenint una dimensió documental dins de la ficció o a la inversa, testimonia els canvis culturals, econòmics i paisatgístics mentre reflecteix els efectes en la societat xinesa de la globalització, l'especulació immobiliària, el treball precari, la invasió tecnològica i la possibilitat de l'enriquiment ràpid. També com el pas del temps modifica les emocions dels personatges.

Mostrant, doncs, les transformacions d'una societat a través d'unes experiències individuals, ha realitzat films tan esplèndids com ara El lladre, Plataforma, Plaers desconeguts, El món, Naturalesa morta (a propòsit de la construcció de la presa de les Tres Gorges) i 24 city, en què recupera la memòria dels treballadors d'una fàbrica de material bèl·lic que és enderrocada per construir un nou complex immobiliari. Amb aquests referents, no és estrany que Jordi Balló, com a director d'exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), contactés amb Jia Zhangke perquè aquest participés en un projecte lligat a la mostra A la ciutat xinesa que el centre barceloní ha organitzat amb la Cité de l'Architecture et du Patrimoine, de París: la realització per part de diversos cineastes xinesos d'uns curts que reflectissin els canvis del país en algunes ciutats xineses. El resultat, molt interessant, es pot veure actualment (fins al 22 de febrer) al CCCB.

Jia Zhangke va assumir la producció executiva d'aquest projecte encarregant la feina a quatre joves cineastes xinesos i reservant-se la realització del curt rodat a Suzhou, ciutat travessada per canals que han fet que sigui anomenada la Venècia xinesa. A Plora'm un riu, seleccionada en la secció oficial de la darrera Mostra de Venècia, dos homes i dues dones que van ser companys universitaris es retroben, passats els anys, per festejar l'aniversari d'un antic professor seu. Aquest els recorda que escrivien poesia quan eren estudiants. Fa temps que no n'escriuen. La malenconia impregna les imatges del film, que en setze minuts fa present un món d'il·lusions abandonades i amors perduts.

També és molt malenconiosa A les fores de Xi'an, que Chen Tao ha rodat en aquesta ciutat industrial sotmesa als canvis derivats del creixement econòmic. Un jove entristit per una ruptura amorosa es retroba amb la seva ex-amant, que li comunica que es casarà de manera imminent amb un altre home. Aleshores, el jove se'n va a un barri dels afores de Xi'an, on havia conviscut en una casa amb la dona que ha perdut, i observa com s'ha transformat amb la construcció d'edificis nous i alts.

El desamor i l'especulació immobiliària també habiten en el curt que Han Jie ha rodat a Xangai amb un títol sartrià: L'ésser i el no-res: un jove, que ha comprat el llit d'un vell que acaba de morir, espera la seva estimada, una ambiciosa agent immobiliària temptada de cedir a l'intent de seducció d'un nou ric. L'amor grinyola i també el llit, el nou destí del qual serà part d'una instal·lació en un museu d'art modern.

Realitzada a Chongqing, capital econòmica de la conca superior del Iang-Tsé i alhora la ciutat xinesa que més mà d'obra barata exporta al món, L'espera, de Peng Tao, té com a protagonista una dona pendent d'una carta que mai no arriba que el seu marit ha d'enviar-li des del Pakistan. Mentrestant, a conseqüència dels canvis urbanístics, la seva petita paradeta de menjars és enderrocada i es veu obligada a treballar al menjador dels obrers d'una constructora. Al final, des de l'altre costat del riu, observa els nous gratacels de la ciutat amb una fesomia occidental.

Més críptica és Any nou, rodada a Canton per Li Hongqi: dos nois (un dels quals no paga mai el lloguer) viuen gairebé tancats en un pis i cada cop amb més por de sortir al carrer, on proliferen homes vestits de la mateixa manera. Una referència a la uniformitat de la societat xinesa? Dels fenòmens de massa que s'escampen i desapareixen un dia per l'altre a Canton? En tot cas, el conjunt dels curts conformen una mostra del talent dels nous cineastes xinesos i de la seva capacitat per reflectir, des d'una perspectiva tan íntima com social, els canvis tan accelerats que es produeixen al país.