Des del mes de gener, a Catalunya es presenten cada setmana nou expedients de regulació de l'ocupació (ERO), la majoria dels quals amb l'objectiu de rescindir contractes de treballadors. Les dades facilitades pel Departament de Treball de la Generalitat dibuixen un escenari preocupant, i il·lustren l'enorme impacte d'una crisi que no deixa d'avançar en tots els sectors. En el cas de l'industrial, els 370 expedients resolts fins ara han enviat a l'atur uns 6.000 treballadors, i es calcula que són 8.000 els que han vist els seus llocs de treball suspesos temporalment. Sembla clar que la preocupació de la classe empresarial i del conjunt dels assalariats –dels que han perdut la feina i dels que la conserven– està més que justificada. Sobretot per les perspectives, que no són, ni de bon tros, optimistes.

Els dos principals sindicats (CCOO i UGT) parlen d'un octubre especialment calent, en què la xifra d'expedients presentats es podria haver enfilat fins als 150. I preveuen un agreujament de la situació en els pròxims mesos, quan la crisi del sector industrial, inicialment centrada a les comarques de Barcelona, acabi d'estendre's a la resta del país, on fa alguns mesos que s'ha començat a notar.

Amb aquesta posada en escena, cal exigir al govern que destini tots els recursos necessaris per garantir el màxim control en la tramitació dels expedients. Perquè el context generalitzat de crisi segurament justifica la majoria de casos, però també resulta un terreny abonat perquè empresaris sense escrúpols intentin aprofitar-se'n en perjudici dels seus treballadors.

Difícilment la recessió deixarà cap bona notícia, més enllà de la necessitat d'obligar el conjunt de la societat a replantejar-se un model, el de l'endeutament constant, que ens fa a tots plegats doblement vulnerables a les fluctuacions del mercat financer.