Si no hi ha sorpreses, el curs 2009/2010 començarà amb la primera llei d'educació catalana en vigor, la LEC; que tot i la seva aprovació trigarà vuit anys a desplegar del tot els seus 187 articles mitjançant els decrets que aprovi el govern català i que desenvoluparan els eixos principals de la reforma, com el de dotar d'autonomia les escoles i instituts, reforçar el paper dels equips directius, possibilitar una carrera docent per als professionals o implantar la cultura de l'avaluació; aspectes amb els quals hi ha un consens important entre els partits polítics.

El roc més important que es trobaran els parlamentaris per tirar endavant la reforma són els drets i els deures que hauran de tenir els centres privats concertats, és a dir, els que reben diners públics però són de titularitat privada, en molts casos religiosos, per poder formar part d'un servei públic d'educació. La llei pretén sortir del pèssim moment actual de l'educació, reduir els índex de fracàs escolar i, com es diu en el text, oferir «la millor educació possible». Aquestes són algunes de les claus de la LEC.

ESCOLA PÚBLICA «VERSUS» CONCERTADA.
Ocupa tot un títol de la llei, el quart, i és el més polèmic de tots; ja que tant ICV, l'associació de pares Fapac, com tots els sindicats de mestres consideren que manté la doble xarxa educativa i els privilegis als centres privats concertats; un fet que allunya la llei de l'acord que va significar el Pacte Nacional per a l'Educació, firmat l'any 2006. La llei diu que s'establiran en cadascuna de les zones educatives quotes amb un percentatge màxim d'alumnes estrangers i que es garantirà a totes les persones «l'accés a una educació de qualitat i en condicions d'igualtat»; alhora que parla de la «coresponsabilització» de totes les escoles i instituts en l'escolarització d'alumnat. El punt de partida de la llei és que el 85% dels alumnes immigrats van a la pública, i només el 15%, a la privada. Hi ha dos aspectes més que encendran el debat parlamentari. La LEC, tot i que fa referència a donar garanties de gratuïtat, no fa esment a la eliminació de les polèmiques quotes que les famílies paguen a la concertada i que són una barrera per a molts alumnes immigrats.

Per una altra banda, els sectors més progressistes de l'educació pública tampoc poden digerir el manteniment dels concerts educatius a les escoles d'elit; moltes de les quals són de titularitat de l'Opus Dei. ICV ja ha anunciat una esmena perquè la llei tingui efectes retroactius i es puguin eliminar els concerts a les escoles que pertanyen als sectors més conservadors de l'Església. Però la LEC es trobarà en aquest capítol IV amb una pinça, ja que CiU no descarta altres avenços en aquest terreny, com el fet que pugui fer caure de l'articulat de la llei que les escoles que demanin nous concerts educatius i separin els nens de les nenes no tindran més ajudes.

IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA.
La paternitat de tot un capítol dedicat al règim lingüístic de les escoles i instituts correspon a ERC, que ha tingut una posició incòmode dins el govern per l'ordre del ministeri d'Educació que les escoles facin una hora més de castellà a la setmana. Segons el projecte de llei, assignatures com matemàtiques o ciències naturals, que aquest any es podien impartir en llengua castellana a les escoles de primària, s'hauran de fer en llengua catalana. En l'articulat de la reforma s'assenyala que les «àrees, matèries i mòduls del currículum s'impartiran en llengua catalana», a excepció de les assignatures de castellà o llengua estrangera, o quan una família demani classes en castellà el primer any de l'escolarització. Amb l'articulat, ERC vol esquivar la tercera hora de castellà i el departament vol donar autonomia perquè les escoles decideixin.

CONVIVÈNCIA.
Els alumnes que tinguin una mala conducta al centre, diu la llei, hauran de fer feines per a la comunitat escolar. La reforma incorpora el compromís educatiu, una carta de convivència que hauran de firmar els pares quan matriculin els seus fills, o el paper dels directors, que seran considerats com autoritat pública.

AUTONOMIA.
La llei dota d'autonomia els centres i permet crear xarxes d'escoles unides per projectes comuns.