Com els sindicats han assenyalat, aquest projecte de llei no respon a les demandes de l'educació al nostre país. A què respon, doncs, que una proposta de llei d'educació de Catalunya (LEC), promoguda per un govern d'esquerres, tingui uns continguts de dretes? Pregunteu-ho al conseller i als seus socis de govern.

S'oposen a la LEC un dels socis del govern mateix, altres sectors socials i els sindicats, especialment els que convoquen la vaga del 13 de novembre, que representen més del 80% del professorat. Com es pot fer una llei que vagi en contra d'una majoria tan qualificada dels professionals del sector? Defensen la LEC els altres socis del govern i una bona part de l'oposició. Sorprenent? Ara ja no, després del pacte nacional per l'educació (PNE). Les dretes i algunes de les (suposem) esquerres han estat capaces de posar-se d'acord per tirar endavant una llei. El preu de l'acord és la renúncia a un model educatiu que garanteixi una educació de qualitat per als nostres fills, i aquí han guanyat la dreta i les patronals de les escoles privades i concertades.

En educació, com en altres aspectes de la vida, podem prendre dues opcions: avançar socialment tots junts –l'escola pública– promovent la cooperació, o que continuïn avançant els més avantatjats, promovent l'individualisme –l'escola privada i concertada– agreujant les diferències socials. Aquesta llei aposta per aquesta segona posició, matisada, sortosament, pel fet que determinats centres públics poden oferir uns serveis i una qualitat elevades que deriven d'alguns d'aquests factors: la situació geogràfica del centre, la composició social de l'alumnat i el sobreesforç del personal dels centres i dels equips docents.

El pes de la convocatòria de la vaga és la defensa, i vull recalcar defensa, de l'ensenyament públic, perquè aquesta llei l'ataca i el degradarà irremissiblement. La conselleria sap que, per aconseguir qualitat i excel·lència, cal prendre's seriosament l'educació, i que per a això calen uns diners que no està disposada a invertir. L'oportunitat de fer una inversió profitosa en educació es va malbaratar quan es va posar en marxa la populosa sisena hora, la mesura estel·lar del PNE, que ha restat qualitat, fent perdre hores per atendre la diversitat i dificultant la coordinació entre el professorat.

L'educació és un dret, i un sistema educatiu ha de ser capaç d'obtenir el millor resultat de cada alumne: l'excel·lent ha de trobar resposta a les seves inquietuds, i el que té problemes ha de trobar estímuls per donar el millor d'ell o d'ella mateixa, tot garantint-li uns mínims per poder desenvolupar-se com a ciutadà o ciutadana. Això és la diversitat, que s'ha d'atendre per dalt i per baix. Si fem això fem qualitat.

Si m'atreveixo a parlar de qualitat i excel·lència és perquè ens fa falta al país. És del tot ingenu pensar que aquesta llei ens pot posar en una situació competitiva en el marc europeu i que informes sobre la nostra educació puguin millorar. Amb l'estructura que dissenya aquesta llei, el govern i els seus aliats aposten per un model en el qual una elit amb una formació molt bona seria capaç de liderar una societat amb un nivell educatiu mediocre. A altres estats ja està en marxa aquest model i els funciona molt bé des del punt de vista econòmic, però no des del social.

Aquest govern ha de comprendre que no ha d'anar en contra dels qui l'han votat, que té una obligació programàtica i moral amb els més desafavorits de la societat, que està jugant amb una fractura social cada cop més irreversible, i que no pot dir-se d'esquerres i arrabassar amb molts drets laborals i empitjorant les condicions de treball dels seus treballadors. El professorat responsable sap que ha de secundar la vaga. Ens hi juguem molt. Hi haurà un abans i un després si s'aprova aquest projecte de llei, i molts enyorarem, malauradament, l'abans.

(*) Delegat sindical d'USTEC-STEs (IAC) i

professor d'ensenyament secundari.