Periodista, editor, guionista, galerista d'art i director de cinema. Carles Prats (Barcelona, 1955) té una vida professional variada esperonada sempre per una fascinació per la cultura pop en tots els seus vessants (música, cinema, tebeos), és el que podríem anomenar un freak il·lustrat. Tot hi haver format un grup que reivindicava la cultura escombraria, el seu contacte amb materials de rebuig (aquells que la intel·lectualitat mira amb menyspreu), sempre s'ha produït d'una perspectiva de reivindicació de la cultura directa, contemporània, popular i divertida. Quan a principis dels noranta va crear la sala d'art Central d'Energia, una de les primeres exposicions va ser d'obres d'art amb material reciclat en plena sintonia amb un moment en què començava a emergir el concepte de reciclatge.

El reciclatge ha estat una de les seves constants vitals i professionals, que l'ha portat aquests dies a presentar en l'acte inaugural del festival de cine i documentals musicals In-Edit Loquillo, leyenda urbana, amb el qual ha guanyat el premi al millor documental fet a l'Estat. «Tampoc n'hi havia gaires», diu amb aquest posat de Tristón, el company de Leoncio León.

Però sota aquesta aparença tan seriosa s'amaga un home que sempre ha fet saltar espurnes en les seves festes. Memorables. Com la que va organitzar fa deu o dotze anys a la discoteca Savhana, del Clot, dedicada a James Bond, un personatge del qual Prats, Carles Prats, n'és una eminència. Sobre 007 va escriure el llibre Bond, James Bond. Agitado y revuelto (Glénat). De la festa recordo que hi havia unes animadores que representaven el paper de noies Bond. Unes xicotes que, com fa poc em va explicar Prats, li van prendre l'americana «de dins del cotxe» (?).

El documental Loquillo, leyenda urbana, té un precedent. Prats va realitzar el primer videoclip del músic l'any 1983: Barcelona Ciudad (consulteu a Youtube). D'aquella època li ve la relació amb el roquer barceloní. La pel·lícula es projectarà aviat als cinemes i més tard se n'editarà el DVD, del qual n'està preparant els extres. La producció d'aquest documental és de Stromboli (Stromboli era també el nom del programa cultural de Televisió de Catalunya en què va participar Prats) que amb Filmax Stage ha muntat el musical Spamalot, del qual Prats ha filmat el making-off.

El seu vessant documental li ve de l'etapa en què treballava a Mediapark fent documentals per al mercat internacional, com ara els dedicats a Sergio Leone o Jess Franco.

Prats també és un gran amant del còmic, sobretot des que, de menut, un diumenge els pares el van portar al Parc d'Atraccions del Tibidabo, on li van regalar un TBO. Va quedar fascinat per les històries de Coll i les tires d'El Reyecito, d'Otto Soglow. Ara que ha crescut continua el seu amor pels tebeos.

De fet, cada any, en arribar el darrer cap de setmana de gener, enfila cap al Saló de Còmic d'Angulema, en un ritual de nens grans que cada any comparteixo (cotxe i hotel amb habitacions separades).

En aquest camp, els seus negocis (amb més idealisme que sentit pràctic per tocar pela) van ser la creació de l'editorial Unicorn, el seu treball com a editor de Gil Pupil·la, Jep i Fidel i Benet Tallaferro per a l'Editorial Casals, i a Columna va publicar àlbums dedicats a Junceda i Opisso, confirmant que sempre ha estat un fan de la cultura de masses: les que dibuixava Opisso i les que va aplegar Loquillo en els seus concerts.