Seran nou dies d'immersió total a un cinema innovador i creatiu que només es pot gaudir a L'Alternativa, un festival de referència a Barcelona i, segons els experts, a tot Europa. Nou llargs dies en què es projectaran 316 films de 43 països. La mitjana és de més de 35 pel·lícules per dia. Un any més, el festival s'expandeix en diferents seus: el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), els cinemes Maldà, l'FNAC-Triangle, l'Institut Francès, la Casa Amèrica i l'auditori del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba).

El festival s'estructura en tres àmbits: la secció oficial, les seccions paral·leles i la Pantalla Hall. La secció oficial ha rebut enguany 2.200 films, però són 78, de 33 països, els que han entrat al concurs. Hi ha un salt important respecte a l'edició passada, en què la tria es va limitar a 65 pel·lícules. «Enguany n'hi ha més perquè també hem detectat més qualitat, prova indiscutible de la vitalitat del cinema independent», deia ahir una de les principals ànimes del certamen, Margarita Maguregui.

Per recompensar el bon estat de salut del cinema independent, els organitzadors de L'Alternativa també han decidit apujar la dotació dels premis fent un esforç important, ja que el seu pressupost és «molt humil», subratlla Maguregui. La secció oficial, doncs, lliurarà premis dotats amb 14.000 euros, repartits entre quatre categories (llargmetratge, 6.000 euros; documental, 4.000 euros; curtmetratge, 2.000 euros, i animació, 2.000 euros). Enguany, a més a més, es lliurarà per primer cop el premi Telesur al millor documental, dotat amb 5.000 euros, per l'obra d'aquest gènere que tracti alguna temàtica llatinoamericana. El documental guanyador s'emetrà a través del senyal de Telesur, la televisió que promou una nova visió de l'Amèrica llatina i el Carib. A part dels premis de la secció oficial –que decideix un jurat format per destacats professionals del mitjà cinematogràfic i artístic–, els espectadors concediran el premi del públic.

En la secció de llargmetratges (n'hi ha nou a concurs), predominen les produccions de Mèxic i la Xina. Hi ha una única representació catalana: el cineasta Pere Vilà i Barceló, que presentarà el film Pas a nivell. En la secció de curtmetratges (26), l'accent el posaran films procedents de Romania i França; en aquest cas n'hi ha dos de producció espanyola: Decir adiós, de Víctor Iriarte, i Alumbramiento, d'Eduardo Chapero-Jackson. La secció de documentals (19) proposa descobrir una bona colla de treballs finlandesos. I la secció d'animació (24) s'apropa a la creació alemanya. En cap d'aquestes dues seccions hi ha presència espanyola.