Davant les teves reflexions, explicaré les meves experiències en el tema:

Dius: «...on és la gent? Entre els 216.201 habitants de la ciutat,... no hi ha ningú més que els de sempre? I això val tant per a les associacions de veïns com per a les culturals, com per a la política com per als opinadors.» (El Punt 5-11-08, edició Barcelonès Nord)

Resulta que tant les associacions com moltes de les entitats badalonines estan a les mans de quatre persones amb el consentiment del nostre ens local i segueixen sent sempre els mateixos personatges perquè han fet d'aquests espais unes parcel·les de poder en les quals dominen a la seva manera, aconsegueixen bones subvencions, i no són molestos per al poder...

En aquests moments de canvis en el consistori, aquesta màxima segueix vigent, per tant no solament la gent jove, sinó persones voluntàries, prejubilades, i d'altres que tenim preocupació pel nostre entorn i que hem volgut col·laborar amb alguna associació d'una manera desinteressada no som ben rebudes per aquests dirigents absolutament enquistats i apoltronats en la seva pròpia connivència, que veuen en nosaltres uns possibles usurpadors dels seus dominis.

Ens posen pals a les rodes a qualsevol iniciativa per sol·licitar, reivindicar, demanar, conversar, proposar.

El cert és que avui dia la gent i sobretot els joves no participen en el teixit associatiu de la ciutat, però és que no se'ns ha tingut en compte per res, hi ha un cansament molt important del protagonisme de la classe política i sindical, que erròniament ha agafat un paper que no és el que li pertocava.

I no s'està complint que... ells són els gestors i nosaltres els propietaris, són els nostres representants... com diuen tots els manuals..., però en la realitat sembla que tota la societat està al seu servei.

Dius: «...la voluntat de compromís social o és interpretada d'una manera diferent de com s'entenia durant la transició democràtica –i es reserva per a un àmbit més restringit– o ja no hi ha voluntaris per transformar la realitat.»

Sí que hi som, però ens tenen apartats, endormiscats, sense poder de convocatòria, sense possibilitats de disposar d'una tribuna d'oratòria (és curiós amb la quantitat de mitjans que hi ha avui dia), estem en mans d'uns pocs i segueixen sent els mateixos, i no es volen moure ni un pam.

Per cert, sóc arquitecte tècnic, i també sóc tècnic superior en esport, a més sóc afectat d'ictus amb seqüeles importants.

Si algú proposa un espai on hi hagués llibertat d'opinió, respecte pel diferent, lloc per a la crítica, on ningú fos més important que un altre, on les propostes fossin lliures d'interessos, l'accés sense carnet ni pedigrí i lliure per a tothom,... que ho digui.