Des de l'any 1989 es va popularitzar la màxima que «el comunisme no funciona». Potser és cert donat que en cap cas que s'ha portat a la pràctica hi ha hagut bons resultats. El comunisme va fracassar arreu i arran d'això el capitalisme es va erigir com a únic sistema econòmic i social vàlid. Però arran de l'actual crisi hi ha veus que també diuen que el capitalisme tampoc funciona. I la veritat és que, tot i tenir-ho tot de cara, sense alternatives ni gaire oposició, el capitalisme neoliberal ha segat sota dels seus peus i ha arribat al col·lapse.

La mà invisible d'Adam Smith no és que fos invisible, és que no existia. Era fals que el mercat per si sol s'equilibrava. El mercat ha fracassat estrepitosament i els estats han hagut de córrer a salvar-ho tot. El neoliberalisme ja està a la pila de pendents d'arxivar al costat del feudalisme, el socialisme utòpic, i tantes d'altres idees obsoletes. La imperfecta intervenció estatal sobre l'economia és l'única solució plausible. Tornem al model keynesià de cinquanta anys enrere i ara els grans profetes de l'economia callen. No només ells: l'esquerra i la dreta s'han quedat sense idees i sense discurs. No hi ha solucions màgiques ni radicals. És la fi de les ideologies i el triomf del qui dia passa any empeny. Possiblement no som tan intel·ligents com ens pensàvem i l'única certesa és el desassossec de saber que som esclaus de la nostra pròpia imperfecció.