El cap de Creus és fins ara l'últim parc natural que s'ha declarat a les comarques gironines. Josep Maria Salvatella, exalcalde de Llançà i diputat aleshores per CiU, va ser el ponent de la llei, que es va aprovar per unanimitat de tots els grups, després de moltes discussions sobre el redactat final. Salvatella, que també va ser president de la junta rectora del parc molts anys, recorda el «seny» dels partits per aprovar la llei, i que un dels principals elements de discussió era la construcció d'un port esportiu a Cadaqués, una qüestió polèmic llavors. També situa els orígens del parc en els arguments tècnics exposats en debats i jornades sobre la Costa Brava, i destaca que va obtenir el suport de tots els sectors implicats a la zona. «Tot va anar molt ràpid, perquè no hi va haver oposició», afirma. Una rapidesa que contrasta amb la lentitud amb què s'ha desplegat la llei: «Va valer la pena, però pensàvem que tot seria més ràpid.» Xavier Vizcaíno, un dels portaveus de la Iaeden durant el procés, recorda que van quedar força satisfets amb el redactat final de la llei: «Els polítics es van afanyar quan van veure la força que vam agafar, i vam aconseguir un marc legal bastant bo.»

Pocs mesos després que la llei s'aprovés, entrava com a directora del parc Victòria Riera, que encara ho és avui dia. «Era un parc nou i amb futur. Era un repte», diu. Riera defensa la seva gestió recordant el que s'ha fet: desmantellar el parc eòlic, mesures contra els focs, recuperació de conreus i patrimoni, avançar en les figures de protecció, reconeixement a Europa... «Fer un parc i que la gent se'l faci seu costa anys, però treballem coordinadament amb la gent del territori.» Tots hi estan d'acord, però, que encara s'han de desenvolupar molts projectes i idees. Per Vizcaíno, per aconseguir-ho falta «empenta». Per Riera, el que manquen són «recursos». Les dues cares de la moneda.