Fer més atractives les ciències experimentals perquè hi hagi més alumnes d'instituts catalans que vulguin estudiar una carrera tècnica. Amb aquesta voluntat, la Generalitat ha impulsat el programa Enginycat, que té com a objectiu final solucionar el dèficit d'enginyers a Catalunya. I és que, segons dades del Comissionat per a Universitats i Recerca, al Principat falten 12.500 enginyers per arribar a la mitjana de la Unió Europea i, si no s'hi fa res, d'aquí a set anys aquest dèficit podria ser de 25.000 professionals. El projecte també té com a objectius millorar els resultats acadèmics dels estudiants d'enginyeria; intentar igualar l'oferta i la demanda de professionals, i perfeccionar l'educació científica i tècnica a secundària.
Des que l'Enginycat es va posar en marxa, el 20 d'octubre, fins que a principi del mes vinent acabarà la primera fase d'implantació del projecte a les comarques gironines, es calcula que 2.500 alumnes de 2n i 3r d'ESO hauran participat en els 90 tallers que s'hauran fet en diversos centres de secundària públics i concertats de la demarcació, com són: Santiago Sobrequés de Girona, Montilivi de Girona, Paula Montal de Figueres, Pere Alsius de Banyoles, Sant Josep de Sant Feliu de Guíxols, Ramon Coll i Rodés de Lloret de Mar, Salvador Espriu de Salt, Narcís Monturiol de Figueres, Josep Brugulat de Banyoles, Pla de l'Estany de Banyoles, Sant Feliu de Guíxols de Sant Feliu, Serrallarga de Blanes i SES de Salt. En el conjunt de Catalunya, la previsió és que fins a final del 2009 15.000 alumnes hagin participat en els 600 tallers que preveu el programa.
Ahir i avui, ha tocat el torn a l'IES Salvador Espriu de Salt. La Laia i l'Ariadna treballen en el projecte de l'Enginycat i han anat al centre per orientar els 90 estudiants de 2n i 3r d'ESO que faran els tallers. Ahir, a les onze del matí, va tocar el torn a un dels tres grups de 2n. Van ser onze alumnes, que es van convertir en cirurgians virtuals durant una hora. Es van agrupar en parelles i, a través d'un ordinador, van donar un seguit d'instruccions a un robot, el Dr. Heartbeat, amb l'objectiu de salvar un pacient que es debatia entre la vida i la mort. Cada parella tenia encomanades quatre missions per salvar el malalt: extreure-li les cèl·lules estranyes; canviar-li les venes amb disfuncions; dispensar-li píndoles per accelerar-li el ritme cardíac, i administrar-li anestèsia perquè no es despertés a mitja operació. El pacient no tenia forma humana ni tampoc animal, sinó que el representava una taula amb tot de dispositius que simulaven cadascuna de les parts del cos que s'havien d'intervenir. Gràcies a un sensor, el Dr. Hearbeat es bellugava per l'entramat de venes del pacient a partir de les indicacions que els alumnes li transmetien amb l'ordinador. Un cop arribava al punt indicat, executava la missió que li ordenaven i es preparava per a la següent.
Els alumnes es van integrar de pressa en l'experiment i s'hi van concentrar. Només hi havia una parella de nenes, i va ser un dels grups que se'n va sortir més bé. «Tot i els tòpics, en els tallers comprovem que les nenes solen ser més hàbils que els nens en l'aspecte tècnic», explica l'Ariadna. De fet, un dels objectius de l'Enginycat és aconseguir que més dones s'interessin pels estudis tècnics, un àmbit que tradicionalment s'ha considerat masculí. Ara, caldrà esperar uns quants anys per veure si realment el programa haurà estat efectiu per fer augmentar el nombre d'enginyers catalans i, el que és més difícil, superar l'escull de l'estigmatització de certes professions per qüestions de gènere.
)
