Primer va ser El rierol (2003), després Il Più bel nome (2006) i ara la companyia Drama9 basteix un nou espectacle, Bruna de nit, amb segell 100% tarragoní tant pel que fa a la producció com a la interpretació. Amb llibret de Joan Duran i música de Xavier Pagès, l'obra s'estrenarà aquest dissabte al Teatre Metropol. El muntatge se situa a mig camí entre l'òpera còmica i el teatre musical i també inclou números de circ. «És difícil veure aquest tipus d'espectacles a Catalunya, llevat del Festival d'Òpera de Butxaca i Noves Creacions», segons Josep Maria Fort, membre de Drama9 i un dels intèrprets del nou espectacle. Pel ell, Drama9 «omple un buit en la programació general de Catalunya pel que fa a l'òpera de cambra, de petit format». A més, Fort va voler destacar que amb produccions «de nivell professional» com aquesta, la companyia pretén «intentar frenar un desequilibri que hi ha entre el consum de la cultura i la creació de cultura»: «Ens adonem que el consum cultural cada vegada és més gran però que la creació encara està molt centrada en el nucli de Barcelona. La nostra idea és intentar que aquest desequilibri no sigui tan gran.»

Bruna de nit es va estrenar fa quatre anys en versió concert, precisament per encàrrec del Festival d'Òpera de Butxaca. «Vam veure que tenia totes les condicions per poder-la representar», afirma Núria Baixeras, directora artística i responsable del vestuari i l'escenografia.

L'espectacle que dissabte (21.30 h) i diumenge (19.00 h) es podrà veure al Metropol va néixer com a obra infantil però ara es planteja per a tots els públics. Sobre l'escenari hi haurà cinc cantants i dos acròbates i, al fossat, una orquestra de set músics amb instruments de corda, vent, percussió i piano. Són els cantants Mercè Baiget (soprano), Mireia Bonet (mezzosoprano), Andrés Moya (baríton), German de la Riva (baríton) i Josep Fort (tenor), a més de la pianista Sílvia Vidal i els músics de l'Orquestra Camerata XXI. La direcció escènica és de Víctor Álvaro.

Bruna de nit, d'una hora de durada, explica una història que s'endinsa en el món dels somnis. Amb música de Xavier Pagès (que també s'encarrega de la direcció musical) i llibret de Joan Duran, Bruna de nit, té com a eix vertebrador l'aturada del temps, que es personifica en la imatge de la lluna. «És una mena de conte que parteix del món real i acaba al món irreal. Al món real tenen un greu problema: la lluna no apareix al cel i el temps s'encalla; els cicles vitals s'aturen», va explicar ahir Joan Duran, autor del llibret, que està escrit en vers. «Hem intentat que el text fos el màxim poètic possible», assegura.

ESCENOGRAFIA COMPLEXA