Primer jo sempre anava per un camí que passa paral·lel a la carretera i arribava fins als Masos, però un dia que anava amb el meu fill un senglar va creuar la carretera en aquella direcció i em fa por el camí.

Segon: vaig per la carretera, però els cotxes passen tan de pressa i tan arran que quasi se m'emporten.

I tercera opció, pel tram de les antenes, que hi ha un caminet de sorra molt maco; l'altre dia pel tram de les dunes on es posen els nudistes hi havia un home que semblava que m'esperava i quan el tenia a uns 20 metres vaig veure que no portava la part de baix. Quan me'n vaig adonar, vaig fer veure que em sonava el mòbil i vaig accelerar el pas, ell va fer veure que es cordava la sabata dissimulant.

Vaig passar molta por! Ara enteneu per què dic que no tinc on passejar? Gràcies i espero que les paraules no caiguin en sac foradat i que facin un carril bici com Déu mana.