dimecres, 5 de novembre de 2008
> Pinyes cruels
de set en set
JOAN VENTURA.
U n home de raça negra va estar a punt de cremar-se com un bonze perquè els agents forestals li havien requisat unes dues tones de pinyes. Un altre policia, en aquest cas municipal de Tossa de Mar, va aconseguir impedir la seva acció quan ja s'havia ruixat amb gasolina i tenia l'encenedor a la mà. S'ha d'estar molt desesperat per arribar a aquests extrems. Tot i que probablement el decomís de les pinyes es va executar legalment (collides fora de temporada, sense permís,...), només cal haver-ne abastat alguna vegada per saber l'esforç que requereix, el que arriben a pesar, i com n'és d'enganxosa la resina que et deixa totalment impregnat. A la meva família s'hi havien guanyat la vida, abastant i estavellant pinyes i venent-ne els pinyons, en èpoques que la clova encara servia per fer cremar les estufes. Avui, dia en què probablement un afroamericà ja fa història, recordem el drama d'aquest home anònim, d'origen gambià, que ha estat ingressat al psiquiàtric de Salt on, per més teràpies que li puguin aplicar, no oblidarà l'esforç que li havia costat aplegar dos mil quilos de pinyes, i els diners que no tindrà i que l'haurien ajudat a passar l'hivern. Vénen anys molt difícils pels pobres i la desesperació és molt mala companyia quan no es pot treure el ventre de pena, que és la primera de les necessitats vitals. En els temps que vivim veurem molts casos tristos com aquest, perquè les cares de la crisi es multipliquen a mesura que va baixant esglaons en l'escala alimentària.
|
