El col·lectiu La Gent del Llamp ha vist acomplert l'objectiu de donar joc a escriptors joves a través del projecte Zenit, que combina autors novells amb altres de trajectòria consolidada. Es fa una primera entrega individual al llarg de l'any i, «en arribar el juny, els treballs són aplegats en un volum com el present per facilitar-ne la difusió». La coberta del volum, de Cossetània Edicions, està bellament il·lustrada per Pere Español Bosch amb una màscara.

En el recull de poemes L'olor del son, de Josep Oriol Mas (1987; estudia periodisme i és alumne de l'Escola de Lletres de Tarragona) hi trobem tocs d'existencialisme. El final és per a ell l'acompliment de la condició humana. Hi ha també la cerca de l'impossible i l'esforç de l'art per trobar petites satisfaccions. Cupido marxa quan l'amor s'ha acabat; la veu poètica es queda la fletxa de record.

El veterà Gabriel Guasch ens obsequia amb Vol, un conjunt de vint-i-una poesies marcades pel moviment, l'optimisme vital i les paradoxes positives en una primera part; en la segona, ens presenta l'elegia abocada al futur, i en la tercera, el vol del retorn en què, amb el seu mestratge habitual, ens convida a avançar cap a l'inici. Un botó per mostra: «Partiria, sempre que miro / com acaba la terra / a la gorja del mar que la perllonga.»

El nàufrag i la gavina, d'Alba Tomàs (1987), estudiant de filologia clàssica i alumna de l'Escola de Lletres, és una bella metàfora de la condició humana a partir de la imatge del nàufrag. La soledat, la desorientació, el desànim, la ignorància i els ideals són els grans temes que sostenen el relat. L'home necessita que algú li expliqui que tenir ideals és el que dóna sentit a la vida. La gavina fa aquesta funció en la prosa de l'Alba.

Conxita Jiménez, alumna de l'Escola de Lletres, a La Cruïlla presenta sis poesies en què alterna versos de quatre i sis síl·labes. La naturalesa aspra hi pren vida a través de personificacions fistonades per hipèrbatons lleus. Enmig de la natura vivificada agombola uns llavis, unes veus, el nàufrag. La natura s'alia amb els amants, i al final «renta ferides», «busca l'eternitat» i «resplendors al final de la gorja».

Els noms del complement, d'Adrià Targa (1987; alumne de l'Escola de Lletres i estudiant de filologia clàssica) és un exercici de proses subtils en què es barreja un petit homenatge a Thomas Mann. El patiment de Joan Motagut per ser coherent. La solitud d'un jove l'únic referent del qual és ell mateix reflectit en un mirall. La passió i mort de Sofia és una bona imatge dels caps buits amb final tràgic.

L'estudiant de filologia catalana Albert Ventura (1985) a Avui a Pisa tracta temes com la desaparició de la llei de la gravetat, la pluja artificial, l'abolició del protocol de Kyoto... En la majoria de casos el conflicte es resol amb recursos tecnològics frustrats, als quals rebat, amb prosa eficaç. Amb un rerefons inquietant, explica un cas de connexió entre l'Església Catòlica i la química per tal d'aconseguir adeptes fidels.

Vostès i el boig, de Jordi Roig Ferré (estudiant de comunicació i audiovisuals i alumne de l'Escola de Lletres), és un divertimento teatral àgil, contrastat i amb elements de sorpresa, sobre la bogeria. La superposició de personatges; la relació entre els problemes de la gent i el control sobre el temps, i les parets que emmarquen la vida dels humans són el canemàs temàtic sobre el qual es dibuixa Vostès i el boig.

Magí Sunyer tanca el recull amb Els ulls del centaure. Parteix d'Els tres al·lucinats, de Joan Puig i Ferreter. Personatges de la novel·la es barregen amb nouvinguts. Vilaret nét és el protagonista. Amb mestratge reconegut, Magí enllaça els temes de l'amistat i de l'art amb l'herència que ha rebut el jove Vilaret: la Caleta. Castigat per la sentència de l'avi («l'única sortida és que guanyis diners a cabassos») es dedica a l'especulació immobiliària i es fa ric. Sota carretades de diners ha enterrat el bell somni de Joan Antoni, el protagonista de la novel·la puigiferreteriana.

Vuit autors. Tres gèneres. Estils variats. Domini de l'art d'escriure. Qualitat assegurada.