| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


diumenge, 2 de novembre de 2008
>

Cofis mofis



circ-teatre

«I CLOWNS DI FELLINI» / JOAQUIM ARMENGOL.

+ Un dels clowns d'I Colombaioni, durant l'espectacle. Foto: LLUÍS SERRAT

A l'entrada hi havia nens, molts; alguns arrossegant literalment avis o pares. L'enigma que atorga la màgia onírica del circ produïa grans dosis d'expectativa. Pobrets, no sabien qui era Federico Fellini ni que l'espectacle no era ben bé per a ells, i com que l'estalvi de subtítols era un fet, i probablement tampoc copsaven l'italià, doncs es comprèn, d'aquesta manera, que això els fes arrufar el nas i a alguns adormir-se lacònicament.

Asseguts en un lloc magnífic, i després de passar pel hall i fer una ullada a la petita exposició de fotocòpies dels dibuixos del cineasta, i de veure fotografies dels actors del seu film I clowns; ja fixàvem ulls damunt l'escenari que composava l'esquelet d'una vela de circ ben acolorida i enllumenada: la pista en forma de circumferència encatifada de vermell i amb un estel groc al mig suportava un enorme bagul ple d'objectes inaudits; al fons, dues cortines roges que formaven el teló; a banda d'aquestes, retrats dels bufons més típics d'un espectacle d'aquest tipus: Charlie Rivel n'era un. Una tuba abonyegada reposava en un costat, un bombo tombat al davant, un tocador amb espill transparent més enllà, caixes hi havia també i alguna ampolla...

Divendres va fer quinze anys de la mort de Federico Fellini i l'espectacle volia ser una mena d'homenatge a la seva memòria i al seu món desbordant i excessiu, que sempre va tenir l'orbe del circ com a referent simpàtic i tristoi. Per a ell la pista subvertia els valors burgesos, era el lloc per burlar-los, un camp de fantasia on el joc hi era norma. L'espectacle s'agafa al film I Clowns i el reprodueix amb intenció de fidelitat exhaustiva, cosa per altra banda impossible ja que el llenguatge, el ritme i el tempo són molt diferents. Federico Fellini endega el panorama; hi posa la veu, la nostàlgia i el punt de reflexió amb constants aparicions, dirigint l'orquestra de la família Colombaioni. De sobte tot s'il·lumina, la música bufa esbufega, els pallassos entren a escena i emprenen l'espectacle de la farsa amb el ventall humorístic que caracteritza el seu univers: trucs, gags, giragonses, caigudes..., i hi impliquen hàbilment el públic, el fan proper. Els cofisimofis, alguns més afortunats que d'altres, un parell realment bons; no deixaven de ser vacil·lants, com si l'espectacle no s'hagués definit bé; m'explico: no se sabia massa si anava destinat a un públic adult en general (com en el film) o bé, a un espectador de closca infantil; això provocava un cert desconcert i algunes baixades de tensió. Si el que es pretenia, em temo, era construir un joc per a tothom, no hi van pas tenir toc. I com, si es basa en una pel·lícula de Federico Fellini, d'una duresa trista on es pretén reflexionar més enllà de la rialla, la cara de la mort? El fet és que la decepció pren a uns i altres. Cal reconèixer, però, que no avorreix ningú; només, potser, algun cansat amb mal d'estómac i prou. També cal dir que és una proposta molt honesta, feta des de la veritat i el rigor, amb una intenció que reivindica aquelles personalitats artístiques sempre una mica arraconades i que per moments ens han fet somriure. Fantàstica la música teixint l'atmosfera; el vestuari estrafolari i molt divertit, ple d'una llum acolorida de festa, confeccionat per Gianna Stramaccioni, és excel·lent. La bona direcció de Ferdinando Ceriani produeix un equilibri que no es romp mai, flueix.

La família de pallassos Colombaioni desborden simpatia i gràcia, i demostren, a més, una tècnica ancestral i amb celsitud. No més, res més.





Direcció: Fernando Ceriani.

Intèrprets: Alfredo, Flavio i Walter Colombaioni, Maurizio Greco, Cateno Calabro, Francesco Martino, Michela Ronchi, Gianna Stramaccioni i Clay Vitaly.

Lloc i dia: Teatre Municipal de Girona, 31 d'octubre del 2008. Temporada Alta.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.