Miquel Mestre (Artà, 1951), metge, és l'autor de Cos de dona (Obra Social Sa Nostra, 1997), narració amb què va ser finalista del premi Miquel Àngel Riera l'any 1996. Mestre va novel·lar la història real de l'afer amorós del tinent Manuel Bustillos, natural de Burgos, casat amb una altra dona i resident a Màlaga, que es va enamorar de la jove menorquina Elisabet Font dels Olors, reclosa en un convent de clausura per ordre paterna que, amb 22 anys i amb motiu d'un incident a l'interior del seu convent, el de la Misericòrdia, va conèixer Bustillos. El tinent, el 6 d'agost del 1741, va ajudar en la fuga del convent a la seva amant i tots dos van embarcar al vaixell francès Saint-Marie de la Garde, rumb a Almeria. La superiora del monestir va donar la veu d'alarma i va posar els fets en coneixement del bisbe, el qual va ordenar la captura dels fugitius. Van ser localitzats a la vora de Cartagena i duts a Palma de Mallorca. Bustillos, acusat de desertor, d'adúlter, d'haver robat joies eclesiàstiques i del rapte d'una monja de clausura, va ser executat amb un artefacte que ell mateix va idear, semblant a una guillotina. Per la seva banda, Elisabet va ser excomunicada i va tornar a ser reclosa a la casa conventual; allà van restringir-li els seus deures, era disciplinada dues vegades per setmana i només menjava pa i bevia aigua. Aquestes condicions es van mantenir fins a la seva mort, a la ratlla dels setanta anys.

L'actriu i directora gironina Cristina Cervià, que afirma que ha «disfrutat enormement» amb una tasca que l'apassiona com és fer adaptacions teatrals, construir la dramatúrgia i dirigir, explica que el monòleg «rememora la joventut i els moments feliços de la història d'amor que va viure aquesta dona morta en vida» degut a la reclusió. Cervià explica que amb l'actriu mallorquina Agnès Llobet, protagonista de la peça, hi ha hagut molt bona sintonia i han treballat molt a gust, un aspecte fonamental per a un projecte així. Pel que fa a la dramatúrgia, expliquen al dossier promocional de l'obra, que han volgut conservar els dos «pilars temàtics fonamentals», com són, d'una banda, narrar la història d'amor, i de l'altra, «mostrar el tret més característic del personatge, que al seu torn li atorga tota la seva força: la capacitat de ser fidel als propis actes i sentiments al llarg dels anys i les penúries». Cervià explica que en la tria del material s'ha tingut en compte la possibilitat de lluir-se de l'actriu i el fet que aquesta «hagi de passar per tots els estadis possibles», a més d'extreure al màxim tot l'humor que hi ha en un text que explica quelcom tan tràgic.

Cos de dona, que ha rodat per Catalunya, el País Valencià i les Illes, es va estrenar l'any passat a Manacor, i primer es tractava de fer una lectura dramatitzada, però la productora de Manacor Produccions de Ferro, comandada per Antoni Gomila, va fer l'encàrrec a Cervià i Llobet de convertir la lectura en una peça dramàtica amb tots els ets i uts, que avui (18h) arriba a La Planeta de Girona en el marc de la 18a Proposta de Teatre Independent, que es clou amb aquesta peça, la tercera del cicle.