«El defensor del lector pot actuar a instàncies de qualsevol lector, dels consells editorials o a iniciativa pròpia», diu l'article 15 de l'Estatut del Defensor. La veritat és que fins avui no havia actuat ni una sola vegada per «iniciativa pròpia». Doncs ho faig avui i per dos motius. L'un, perquè els lectors del diari o s'han adormit o ho troben tot bé, i l'altre, perquè em preocupa de veritat la crisi que ens ha caigut al damunt i no voldria que afectés aquest diari que vaig ajudar a parir i que m'estimo com una criatura meva. La setmana passada els lectors d'El Punt ens vam trobar l'agradable sorpresa de la nova Presència. Per a mi –altres lectors també me n'han parlat– ha tingut l'encert de mantenir el fons, que tants elogis ha tingut en els darrers anys, i millorar ostensiblement la forma. Presència és ara una revista amb cara i ulls que podem tenir damunt de la tauleta de la sala d'estar per llegir-la amb calma. Quan la vaig veure, però, em va fer pensar. I em vaig fer la pregunta següent: si hi ha crisi també en el món de la premsa, com és que El Punt es llança a fer un producte de més qualitat i al mateix temps n'engega un de nou, el 30 Dies, que també m'ha satisfet, tot sigui dit? N'hem parlat a abastament amb els responsables de l'empresa, i els he expressat els meus dubtes. Que hi ha crisi també en el món de la comunicació, m'ho han reconegut. I m'expliquen el que tots sabem, que sense publicitat un mitjà de comunicació no pot subsistir, i hi ha hagut una baixada de publicitat molt important. Si les empreses –i les immobiliàries més que cap altra– tenen problemes econòmics, almenys de liquiditat, difícilment trobaran diners per anunciar-se, encara que en moments com els actuals sigui més necessari per poder vendre més. I, per tant, els ingressos de les empreses de comunicació baixen. Precisament per això, em diuen, no s'ha de tirar la tovallola i intentar ser més competitius. Si Presència és millor, si té més bona presència, i perdoneu la redundància, és possible engrescar els anunciants per intentar vendre més.

Cal tenir en compte, em diuen, que el nou producte no és pas fruit de la improvisació, sinó que feia temps que s'hi treballava com un dels projectes a posar en marxa amb motiu del 30è aniversari de la sortida d'El Punt a les comarques gironines, que tindrà lloc el mes de febrer de l'any vinent, d'aquí a quatre dies com aquell qui diu. Jo era director d'El Punt quan el diari va assumir com a dominical Presència, una revista, no ho oblidem, que en les èpoques dures del franquisme va ser sempre un far d'esperança no solament per als gironins, sinó també per a molta gent d'arreu del país. El paper que va exercir llavors no tenia raó de ser quan va arribar la democràcia, però El Punt no va voler que desaparegués així de cop i volta. Certament, s'han viscut etapes millors i pitjors, però Presència és encara aquí amb plena salut i això ens ha d'alegrar a tots.

Però parlem també de l'altre producte, el 30 Dies. Un altre cop ens fem la pregunta: un producte nou en plena crisi? En parlem també amb els responsables de l'empresa. I em diuen sense embuts que no és ben bé un producte nou, sinó que està destinat a recollir en un de sol tota una varietat de productes que periòdicament sortien amb el diari i que tenien un cost, com ara l'especial sobre motor, el d'habitatge, el de decoració, etc. Ara, tots aquests suplements els trobarem en un de sol, amb un format més petit –i, per tant, més econòmic–, un cop al mes, ampliat amb tota una munió de serveis que ens seran útils a l'hora de programar el nostre lleure. I un últim detall que em comuniquen: el 30 Dies surt amb una periodicitat mensual de més de 300.000 exemplars, encartat amb altres capçaleres de Catalunya.

La veritat és que m'han convençut, hi veig un projecte molt meditat, tot i que fins que no s'acabi la crisi no estaré tranquil. És el problema que tenim els pares amb els fills.