diumenge, 2 de novembre de 2008
> I tu, has estat a Catalunya?
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
A la darrera edició de la Universitat Catalana d'Estiu, el conseller Huguet va presentar el Mapa Nacional de Recursos Turístics Intangibles de Catalunya. Amb tantes majúscules i tantes paraules, el nom impressiona i el concepte intriga. El primer que us pregunteu és: què coi deuen ser els recursos turístics intangibles? El diccionari explica que intangible és allò que no es pot tocar. Turisme espiritual, doncs? Si fa no fa, però res a veure amb Lurdes. El Mapa, que, en realitat, són quaranta mapes i quaranta fitxes, tracta de cultura popular, costums, mites, tradicions nostrades que poden tenir una aplicació turística. Com se n'havia de dir, d'això? Algú es va esprémer el cervell per arribar al concepte de «recursos turístics intangibles». S'hi veu l'esforç, la dificultat del part. Molt més tangible és una coca de recapte, que ha estat la protagonista d'una altra iniciativa institucional de propaganda turística. A la foto es veu un flequer que té la coca damunt una pala, a punt d'enfornar. Aquí es tracta de fomentar allò que en diuen turisme interior, en el benentès que, en aquest cas, ens referim al turisme dels catalans per Catalunya. L'eslògan diu: «I tu, has estat a Catalunya? Que no t'ho expliquin.» Encara que siguem a l'època de l'aviació barata, no cal anar a Itàlia a menjar cocaccia di recaptti si, sense aixecar el vol, pots menjar una coca de recapte sublim. Això suggereix l'anunci, que sembla pensat per obrir la gana. «A Catalunya pots fer viatges gastronòmics al passat per gaudir amb els plats més genuïns de cada comarca: capipota, mar i muntanya, xatonada, escalivada, escudella... I transportar-te al futur portant-te a la boca raviolis de te, croquetes líquides i caviar de meló.» Tot es barreja i fa l'efecte que hi ha una mena de tensió inversa. Les menges del passat semblen més tangibles que les del futur. Les croquetes líquides són com un ectoplasma al costat d'un capipota. No sé si ens en sortirem, de l'embolic, però bé... El que convé és que la gent es mogui, consumeixi, circuli, que això dóna alegria i fa calaix.
|
)
