dissabte, 1 de novembre de 2008
> El risc de ser amable
de set en set
LLUÍS MUNTADA.
Un amic biòleg em va dir que un indici clar de la bona qualitat ambiental d'un territori el tenim en la presència de papallones. D'ençà d'aleshores, per confirmar o refutar les teories intento trobar proves elementals, arran de terra, tan a l'abast i visibles com les simples papallones. I em sembla que he trobat una prova dels efectes col·laterals de l'agror i la deseducació. L'any passat formava part d'un petit grup de treball. Vint persones de sectors professionals molt diversos érem dirigits per dos professors. Un d'ells, un home d'uns seixanta anys, ens tractava amb una amabilitat exquisida. Però això, que sembla que hauria d'haver agradat a tothom, només acontentava una minoria d'aquell sofert grup de treball. Hi ha gent que, potser perquè no està acostumada a tractar ni a ser tractada amb amabilitat, se sent terriblement incòmoda davant de la correcció. Als seus ulls l'amabilitat et converteix en sospitós. Davant d'aquestes reaccions es pot fer una prova de contrast: violentar una mica la situació. I em sembla que sovint ens sorprendríem comprovant que hi ha força gent que en un ambient hostil i malhumorat se sent més destensada, com a casa. Aquell professor era el revers d'un altre professor que també ens dirigia una part de la recerca, un home autoritari i arrogant. No cal dir que, en el dia a dia, el professor amable i que donava més espais de diàleg és el que va tenir més problemes operatius, professionals i personals.
|
