De l'obra guanyadora, A la roda de fira, el jurat va destacar «la força de la veu narrativa», que «dota de coherència tot el relat» i que és la d'un adolescent que observa la seva família amb una mirada «incrèdula, escèptica, cruel i al final enlluernada». Amb el seu equilibri entre innocència i malícia, la veu omnipresent d'aquest narrador que es va transformant al llarg de la novel·la recorda «l'entranyable Caufield d'El vigilant en el camp de sègol», el clàssic de Salinger.

En nom del jurat que formen Imma Merino, Josep Maria Fonalleras, Vicenç Pagès, Ponç Puigdevall, Guillem Terribas i Eva Vàzquez, aquesta última va remarcar que, amb vint-i-vuit obres presentades i unes quantes «de bon llegir», aquesta ha estat una de les edicions «més igualades» del premi Casero. De fet, el veredicte del jurat destacava, amb les seves virtuts i defectes, altres vuit obres presentades, al marge de les dues finalistes, que van allargar les deliberacions. «Teníem, en certa manera, la necessitat de subratllar que, tot i acabar descartant-les, algunes d'aquelles narracions tenien qualitats prou remarcables perquè s'ajornés tant com fos possible la seva eliminació.» A més del bon nivell de moltes de les obres presentades, el jurat també constata en el seu veredicte que «aquesta és una de les edicions amb més sexe, i del més descordat, que es recorden del Casero, i que això no s'interpreti com una recomanació del jurat a favor de la castedat».

El jurat també recomana la publicació de l'obra finalista d'Esteve Miralles, Set mesos, la història de dos antics cooperants, un metge i una monja que han sobreviscut al segrest d'un comando salvatge de soldats infantils en una selva africana. Miralles va tenir un record per a la missionera Presentación López Vivar, de l'institut de religioses de Sant Josep de Girona, que dimarts va perdre les cames en un atac al Congo. «Aquest fet real és molt més atroç que no pas la meva novel·la, perquè en definitiva es tracta d'una mentida que em serveix per parlar de les mentides», va dir Miralles, que també és el traductor de l'obra de teatre El llibertí, dirigida per Joan Lluís Bozzo, que es representa aquesta setmana al Teatre Municipal de Girona, dins de Temporada Alta.

El guanyador, Ricard Biel, va reconèixer que s'havia presentat al premi almenys quatre vegades –encara per sota de les set de Josep Pastells, cas extrem de la reincidència habitual en el premi– i que va escriure A la roda de fira pensant en el Casero, perquè considera que no pertany a la meitat de premis literaris que estan amanyats i «tens alguna possibilitat de guanyar-lo». «Vaig tenir problemes en la recta final de la novel·la perquè em vaig sorprendre a mi mateix plorant. I vaig pensar: seràs imbècil, com pots plorar amb les mentides que t'inventes? Però després vaig reflexionar que, si em feia plorar, alguna cosa havia de tenir la novel·la, i la meva dona, que és el meu millor jurat, m'ho va confirmar.»