Què és el que provoca que onades de preadolescents omplin els cinemes per veure High School Musical 3? D'entrada, hem de dir que la pel·lícula respon a les fórmules Disney de presentar un univers pulcre, políticament correcte i curull de bons sentiments. A diferència dels vells contes de fades dels anys cinquanta, pel món per on passen els protagonistes de High School Musical els prínceps tenen la forma de joves adolescents americans, ben plantats i aptes per a tota mena d'excel·lència. L'institut per on es mouen es presenta com una escola sense conflictes, on tots els joves es porten bé, on la gent de races diferents viuen en absoluta harmonia i on les angoixes sexuals i vitals pròpies de l'adolescència estan absolutament minimitzades.

En el món de High School Musical, els membres dels Wildcats somnien a ser campions de bàsquet, però al mateix temps també volen participar en el gran espectacle musical –segons l'estil edulcorat de cert Broadway actual– que ha de servir per coronar les seves troballes. Com en els dos capítols anteriors de la sèrie, els moviments dramàtics de High School Musical 3 seran mínims i se centraran en els problemes que tenen la parella protagonista –Troy i Gabriella– per poder actuar en el musical, ja que la noia ha estat admesa en unes proves a la universitat. Tots dos lluitaran perquè la bruixa de torn, la nena capritxosa, Sharprey, no acabi ocupant el seu lloc d'estrella de la funció.

High School Musical pot ser vista com un exercici de construcció o disseny d'un paradís per a l'adolescència, sembla com si en els seus tres capítols volgués acabar configurant un lloc idíl·lic en el qual ser adolescent no porta implícita cap crisi de creixement i d'adequació al món adult. En l'univers de High School ser adolescent és obrir un camí cap al triomf personal, voler prendre les pròpies decisions i poder acabar trobant els premis de l'excel·lència en els estudis i de l'equilibri emocional en la vida en parella. Els joves protagonistes no parlen de sexe, ni es dediquen a fer provocacions, ni volen ser rebels amb el seu món; en el seu univers edulcorat tot s'acaba resolent amb unes quantes cançons i posant en ridícul la noia capritxosa que sempre els vol fer la guitza.

High School Musical és, però, un dels fenòmens comercials més insòlits de l'audiovisual contemporani. Va néixer com un producte televisiu de petit format, dirigit per Kenny Ortega, responsable de la coreografia de Dirty dancing. El seu triomf no va ser tant la televisió com la seva difusió en format DVD, en el seu consum com a objecte. Ara arriba a la pantalla gran per tal de legitimar-se, i en fer-ho es troba amb una allau de públic entre infantil i preadolescent que en lloc d'anar a veure pel·lícules de dibuixos vol somniar en un institut idíl·lic, que tindrà poc a veure amb el que es trobaran quan acabin la primària.