Sembla que la possibilitat del trencament del tripartit de Girona havia causat una expectació que poques vegades produeix la política gironina.

La sortida del govern del grup municipal d'ICV-EUiA segurament hauria estat aplaudida per més d'un dels sectors conservadors de la ciutat. No és cap secret que el nostre manteniment en el govern municipal és vist com una molèstia en els plans d'alguns interessos poc confessables i per un model de ciutat elitista i conservador.

La cultura del pacte i la negociació sembla encara poc arrelada i entesa en alguns sectors del nostre país. La possibilitat que diferents forces es posin d'acord partint d'alguns pressupòsits diferents sembla per alguns encara un exercici de màgia o un disbarat. Per desgràcia la cultura franquista ens va deixar un pòsit ideològic molt fort. La idea d'un poder hegemònic i homogeni, sense dubtes, ni matisos, pot donar una falsa sensació de seguretat, però està als antípodes de la democràcia i de la idea de representativitat ciutadana.

En presentar aquests pressupostos s'ha parlat de contenció de la despesa i d'austeritat, nosaltres hi afegim el fet que al nostre parer són de transició, vivim uns moments d'incertesa, on vells paradigmes, teories convertides en dogmes s'estan esmicolant. S'ha parlat de la interdependència entre allò global i allò local, doncs en aquests pressupostos es reflecteix aquesta interdependència, una crisi global encara a les beceroles que ha fet caure com un castell de cartes les bases que creien més sòlides del sistema econòmic vigent.

En temps de bonança no es varen modificar les bases del finançament municipal; en la nova situació de crisi les mancances d'aquest sistema que ofega els ajuntaments encara es posen més en evidència. Recuperant el concepte de transició, podem afirmar que si no es produeixen canvis en el finançament municipal, els pressupostos que avui presentem necessitaran en el futur profundes modificacions i hauran de tendir al decreixement.

El decreixement vol dir fer de l'estalvi i de l'austeritat en els mitjans emprats i del cofinançament dels projectes la norma. Si fem un repàs ràpid dels pressupostos trobarem la confirmació d'aquests plantejaments.

Ampliem plantilla en aquells serveis imprescindibles per completar un model social i de seguretat que garanteixi la cohesió en temps de crisi, amb un cofinançament d'almenys un 66% del seu cost en el cas dels treballadors de serveis socials. Reduïm sensiblement les partides de Cultura, tot i que en totes les àrees hem fet un esforç de contenció de la despesa més prescindible.

En inversions destacarem les dues escoles bressol no solament pel seu valor educatiu, sinó pel que representa de facilitar la inserció laboral de mares i pares i reforçament de la cohesió social. També les inversions en estalvi energètic en l'enllumenat públic i els equipaments marcant la direcció de reducció del consum, cercant eficiència i estalvi. Cal ressaltar les aportacions en inversions i en despesa corrent per consolidar un transport públic a l'abast i eficient que a més dels beneficis mediambientals i de mobilitat urbana té l'econòmic, que repercuteix en les famílies, en poder reduir despeses si es facilita el pas del transport privat al públic. Les gratuïtats als més grans i més menuts que hem implementat a cavall dels dos mandats, i la millora dels abonaments i les freqüències van en aquest sentit i es consoliden.

Recupero de nou el concepte de transició, transició d'un tipus de pressupostos que porta a la necessària superació d'un model desenvolupat en un cicle de creixement a un altre que es consolidarà en un marc d'incerteses. Caldrà continuar garbellant el que no és del tot necessari. En aquest sentit la partida per al pavelló va produir un debat en el si del govern, on la nostra posició contrària a aquest equipament va quedar en minoria. De totes formes aquesta partida no té prou pes per desvirtuar uns pressupostos que en les seves línies mestres creiem adequats. Si en un futur es concretés aquest equipament mantindrem la nostra coneguda negativa.

Volem una transició envers un model que recuperi la confiança de la ciutadania en la política. La política democràtica, que és un marc que amb totes les febleses permet un control més gran de les ciutadanes i els ciutadans i s'ha demostrat més fiable que d'altres poders com ara l'econòmic i el financer, que presumien de més eficàcia.