El Districte de Ciutat Vella aposta amb fermesa per la preservació dels quarts de casa. Encara més, està impulsant tot un seguit d'iniciatives perquè legalment es reconeguin com a pisos habitables, malgrat les seves reduïdes dimensions, i perquè, a més, siguin considerats, amb tot el conjunt del barri de la Barceloneta, un valor patrimonial. El motiu: si bé als anys vuitanta, quan es va redactar el pla especial de reforma interior del barri es proposava unir quarts de casa per crear pisos més grans, els canvis socials fan ara útils i preuats aquests petits habitatges. I a més a més, la dimensió dels pisos unida al disseny urbà han configurat un barri on «es continua teixint comunitat», va argumentar ahir la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, que també va anunciar que s'ha iniciat la revisió del pla especial de reforma interior del 1986.

Això no obstant, el Districte de Ciutat Vella vol sumar a la preservació de la singularitat de la Barceloneta la solució dels problemes d'accessibilitat, que de fet continuen existint en l'habitatge. I vol impulsar tot un pla integral de millora del barri –el pla de barris, en definitiva– amb la col·laboració dels veïns. Per això ahir va presentar a les entitats la posada en marxa d'aquest pla integral. Amb una premissa: si bé ja hi ha previstes algunes actuacions, han de ser els veïns mateixos els que n'han d'impulsar la majoria, amb la col·laboració i l'ajuda econòmica de l'administració, que té previst invertir en aquest barri 16,11 milions d'euros. El cas de la instal·lació d'ascensors, que amb l'arribada de la llei de barris a la Barceloneta s'ha convertit en una petita part del programa d'intervenció, és un dels més il·lustratius d'aquest protagonisme que l'Ajuntament atorga als veïns: «Allà on es vulgui un ascensor hem de poder-hi donar resposta, però si no es vol, això també és una opció», va aclarir ahir González.

FINESTRETA ÚNICA
Una de les primeres actuacions que veuran els veïns de la Barceloneta en els propers mesos serà l'obertura d'una oficina tècnica, que estarà situada al carrer Ginebra i que funcionarà com a finestreta única. Serà un punt de contacte entre l'administració i els ciutadans, un lloc on demanar informació, però també un punt de trobada on debatre i crear els projectes de millora que es desenvoluparan al barri.

Per altra banda, i per anar guanyant la confiança del veïnat en els aspectes més delicats del pla –per exemple en els que fan referència a l'actuació sobre l'habitatge–, el Districte de Ciutat Vella delimitarà una illa model d'habitatges, que estarà formada per sis fileres de blocs de pisos, on liderarà, amb la complicitat del veïnat, un procés de remodelació de l'habitatge, amb la col·locació d'ascensors inclosa. «Serà un lloc on es farà una demostració que el procés no farà mal a ningú», va explicar ahir González. La regidora també va avançar que les possibilitats de col·locació d'ascensors a les finques, complicada en tots els casos ateses les característiques especials d'aquests edificis, són ara diverses. «Estem treballant en un catàleg que inclourà unes sis o set combinatòries», va comentar González.

Pel que fa a les situacions d'emergència social, és a dir, aquelles persones que no poden sortir de casa perquè no poden baixar i pujar escales –que també n'hi ha–, el Districte s'ha compromès a actuar de manera immediata per localitzar-les i buscar-los nous allotjaments. La regidora va manifestar que el projecte de construcció d'habitatge públic a la Barceloneta continua endavant «i és necessari», i de fet va anunciar la construcció d'un edifici d'habitatge públic al passeig de Joan de Borbó, al solar on hi havia l'antiga caserna i que va ser enderrocada. També va posar data a la construcció de 150 pisos públics a tocar de l'estació de França. Les obres d'aquest projecte, que s'han retardat a causa de la descoberta d'importants restes arqueològiques, podrien començar el juliol del 2009.