El director de l'Institut d'Estudis de la Salut, Mateu Huguet, va explicar ahir que, dels metges col·legiats, el nombre d'estrangers representa a Catalunya el 10%, mentre que a les comarques gironines és el 15%. Una xifra que segons el president del Col·legi, Eudald Bonet, anirà creixent els pròxims anys. De fet, en dotze mesos el col·lectiu d'estrangers ja supera les 400 persones i un 80% dels col·legiats l'any passat havien nascut fora. Bonet sosté que la nova Facultat de Medicina de Girona ha de servir per aportar més metges al sistema i evitar així que calguin tants professionals d'origen estranger. La majoria dels sanitaris que arriben són de països sud-americans, gairebé tres de cada quatre. Però segons Bonet s'està produint un canvi de tendència que dóna més entrada a metges de l'Europa de l'est. Pel que fa als problemes d'idioma, la delegada territorial de Salut, Marta Pedrerol, ha explicat que se'ls fan cursos i que es posa un èmfasi especial en l'aprenentatge del català. Els cursos estan dins el pla d'acollida de professionals estrangers per tal d'assegurar una acollida en condicions i garantir que les competències professionals són les mateixes que les dels professionals del país.

HOMOLOGACIÓ POLÈMICA
La contractació de metges estrangers es fa bàsicament per reduir la pressió assistencial a la sanitat pública. Però aquest sistema ha generat certa controvèrsia, perquè hi ha especialistes estrangers que exerceixen sense tenir el títol homologat. Els centres asseguren que els professionals estan formats i que sense ells no donarien l'abast. Això ha passat a hospitals com els de Figueres, Blanes i Palamós, però Salut ha avalat aquesta pràctica perquè els centres que els contracten validen les competències.