| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dilluns, 27 d'octubre de 2008
>

Chaplin, Girona i el patrimoni audiovisual

La ciutat de Girona ha sabut valorar la transcendència del seu material audiovisual i des del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge ha impulsat una política de recuperació per tal de garantir-ne la conservació i divulgació

opinió
Director del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)


JOAN BOADAS I RASET..

+ El cineasta Antoni Varés, l'any 1949, durant el muntatge d'una pel·lícula. Foto: AJUNTAMENT DE GIRONA. CRDI (FONS ANTONI VARÉS).

A quests dies la ciutat de Girona presenta al Museu del Cinema i al Museu d'Història de la Ciutat dues excel·lents exposicions patrocinades per la Fundació «la Caixa»: Reflexos de Chaplin i Chaplin en imatges. Una és una mirada còmplice, des de la creació cinematogràfica contemporània, cap al gran geni del cel·luloide del segle XX. L'altra presenta una exhaustiva retrospectiva de la vida de Charlot, en què, juntament amb la seva trajectòria vital i el seu compromís polític, s'exhibeix profusament la seva obra de creació cinematogràfica. Algú de nosaltres s'imagina no haver pogut veure mai ni un minut de les pel·lícules de Chaplin? Naturalment és difícil de pensar en això, perquè fins i tot els membres de les generacions més joves el reconeixen i s'entusiasmen amb els seus films. El cert, però, és que poca informació hi ha més fràgil que la continguda en els suports audiovisuals. Precisament és l'extrema vulnerabilitat dels documents produïts pel cinema, la ràdio i la televisió, la que va moure la Unesco, en la seva 33a assemblea general, a declarar el 27 d'octubre Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. En aquest segon any de celebració, el marc general respon a l'objectiu El patrimoni audiovisual com a testimoni de la diversitat cultural. A hores d'ara, no crec que ningú qüestioni els múltiples valors continguts en aquesta documentació ni que no sigui capaç d'intuir-ne les immenses possibilitats, atès que des del primer moment ha esdevingut memòria del món i transmissora de cultura. Ningú avui dia no es podria plantejar la vida de manera aliena en mitjans de comunicació com la ràdio i la televisió. I, sorprenentment, encara avui mateix ens assabentem que TVE no va començar a conservar els seus Telediario fins a l'any 1985, i que tenen greus problemes de preservació d'una documentació que ha rebut una desatenció generalitzada, situació que hauria de ser absolutament qüestionable en un mitjà públic que acaba de complir cinquanta anys. Com ho hauria de ser, també, que s'ignori on són els enregistraments originals del passeig que, el 20 de juliol de 1969, Neil Amstrong va fer per la superfície de la Lluna.

Els anteriors són dos exemples, dels milers que arreu del món es podrien trobar, que posen de manifest l'amenaça que pesa sobre la documentació audiovisual i que evidencien que per desatenció, problemes de conservació, canvis continuats de formats, reutilitzacions constants de cintes o destrucció voluntària per evitar testimonis directes d'actuacions compromeses, una gran part d'aquest patrimoni ja ha desaparegut o és en greu risc de desaparèixer. Girona, afortunadament, ha sabut valorar la transcendència d'aquests documents, i des del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajuntament s'ha impulsat una política de recuperació del material audiovisual gironí per tal de garantir-ne la conservació i facilitar-ne la divulgació. En són exemples explícits els convenis de col·laboració signats amb Televisió de Girona (TVGi) i amb Ràdio Girona-Cadena Ser. En el primer cas, l'acord ha suposat la custòdia de més de 4.000 hores d'emissió de televisió, a partir de 1986. En el segon, prop de 1.000 hores de so emeses a partir de 1959. I és aquesta experiència la que és darrere la creació, conjuntament amb altres entitats catalanes i andorranes, de l'Observatori Permanent d'Arxius i Televisions Locals, amb l'objectiu d'estendre al conjunt del país la preocupació, i la necessitat d'actuar de manera ràpida i coordinada, per evitar la pèrdua del llegat audiovisual.

Al CRDI hi custodiem imatges i paraules de centenars de gironins i gironines que ja formen part del nostre patrimoni cultural i que esdevindran, sense cap mena de dubte, un material de primer ordre per als futurs investigadors a l'hora de buscar les claus interpretatives del nostre present.

De la mateixa manera que actualment ja són per a tots nosaltres un material de primer ordre les pel·lícules d'Antoni Varés, Narcís Sans, Joaquim Puigvert, Jordi Lladó, Benjamí Cordon, Jordi Bosch, Joan Boladeras, Joan Gelada i tants altres que, amb el seu treball pioner, honest, il·lusionat i d'alta qualitat, esdevenen els nostres Chaplins particulars.

La seva obra mereix tot el nostre respecte i l'expressió del compromís de la seva posada en valor permanent, més enllà del que simbòlicament representa la celebració avui del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.