| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


dilluns, 27 d'octubre de 2008
>

La caiguda de l'escambell

L'actual crisi econòmica va molt més enllà de la caiguda del poder adquisitiu i de la recessió en la disposició de recursos financers. És tota una patacada a un sistema de valors que ens havien venut que era infal·lible

tribuna
Periodista


JOSEP MARIA SEBASTIAN..

Tot fa pensar que la crisi que ens afecta va molt més enllà de les repercussions econòmiques que ja són evidents –i amenacen que encara ho seran molt més– perquè tindrà uns efectes socials i polítics sense precedents, per bé o per mal. En el món occidental fa anys que vivim en l'engany que el creixement econòmic és il·limitat i irreversible, i sobre aquesta falsa premissa han quedat establerts un seguit de valors que inevitablement trontollaran a mesura que també trontolli la feble base que els sustenta.

Des que la doctrina neoliberal s'ha imposat com un valor absolut, tot el sistema capitalista ha orientat les seves directrius a aïllar l'individu socialment. Els valors col·lectius i l'intercanvi han estat deixats de banda com una cosa anacrònica i del passat. Aquest efecte es va accentuar més encara amb la caiguda del sistema socialista de l'Est, que amb tots els seus defectes ideològicament representava per a molts intel·lectuals occidentals una ombra de realitat ideològica on poder-se aixoplugar, si més no en les mínimes restes dels principis que els van crear. No voldria que es mal interpretés que pretenc disculpar o defensar un sistema polític que l'únic que va aconseguir socialitzar va ser la misèria.

La caiguda del mur va evidenciar que una de les dues potències més grans del planeta era en realitat un ídol amb peus de fang, que es va esfondrar tan bon punt l'altre bloc va fer pinya amb el Vaticà per soscavar uns ciments molt més precaris del que ens volien fer creure. Ara, atònits, veiem com el virtual guanyador de la guerra freda, amb tot el seu llibertinatge econòmic, no té els peus gaire més sòlids que l'antic enemic.

El poder econòmic i polític ha funcionat, sobretot en aquests darrers anys, amb la promoció, creació, venda i constant renovació de falses necessitats. Els importants avenços tecnològics dels darrers vint anys han estat el combustible per fer anar la maquinària. Totes les innovacions en aquest camp s'han destinat a crear la falsa il·lusió del ciutadà autosuficient a qui tots els avantatges del suposat estat del benestar li són facilitades sense que li calgui ni tan sols sortir de casa. La comunicació, l'intercanvi, la informació, el xafardeig, l'oci i cada vegada més el treball els són subministrats directament a domicili.

Si bé aquest estat de coses al poder li resulta molt interessant –reduint la vida social del ciutadà a anar a votar cada ics temps a qualsevol personatge que es compromet a mantenir-ho tot tal com està–, el cost ha estat massa alt. No es pot posar preu a la felicitat dels ciutadans. Paradoxalment, aquest aïllament individual ha anat acompanyat d'una globalització del dispendi dels recursos i els mètodes de la seva aplicació, que ha quedat clar que no eren omnipotents com ens han volgut fer creure. L'efecte dòmino va consubstancialment unit al de la globalització, de tal manera que ara assistim a la materialització d'allò que quan el gegant nord-americà estossega els seus acòlits europeus es constipen.

Aquesta crisi, em temo que no es resoldrà amb una remuntada de la producció de petroli, ni amb noves martingales per especular amb valors inexistents, tal com s'ha fet en els darrers anys. La situació que vivim ara planteja quelcom molt més profund i radical. Requereix un canvi substancial en els hàbits socials de la gent del món, diguem-ne ric. Requereix la recuperació de determinats valors i mecanismes que ens són intrínsecs des de l'aparició de l'Homo sapiens i que han estat deixats de banda de manera ignominiosa. Un d'aquests mecanismes, precisament, constitueix la base més elemental de qualsevol sistema econòmic: el de l'intercanvi.

Ara potser caldrà recuperar-los, si ens veiem obligats tots plegats a fer foc nou. Potser ha arribat l'hora de treure la pols als fanals de velles utopies i fer la revolució de la marxa enrere. Benvinguts a Matrix.





Des que la doctrina neoliberal s'ha imposat com un valor absolut, tot el sistema capitalista ha orientat les seves directrius a aïllar l'individu socialment


Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.