Es considera contaminació lluminosa l'augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de llum procedent de la il·luminació artificial. Des de l'aprovació de la llei d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, el 2001, i del decret, el 2005, que en regulava l'aplicació, l'adaptació d'edificis públics i privats a la normativa ha provocat més d'una polèmica. Així va succeir en el cas de les llums que distingeixen la figura del Tibidabo o de prop de 90 façanes de la ciutat de Barcelona, que l'Ajuntament va detectar que presentaven una il·luminació irregular. El 2007 es va aprovar el mapa que estableix les zones de protecció del medi ambient envers la contaminació lluminosa a Catalunya. L'àrea del 22@ està situada en una zona E4, que són àrees en sòl urbà d'ús intensiu a la nit en activitats comercials, industrials o de serveis, i també vials urbans principals. Segons explica Josep Bosch, membre de l'entitat Cel Fosc, una de les impulsores per la regulació de la contaminació lluminosa, en el moment en què va ser redactada la llei, l'atenció dels experts es va dirigir sobretot a regular els excessos de la il·luminació exterior tant d'edificis com dels sistemes d'enllumenat públics i privats: «Proveníem del món de l'astronomia i ens preocupava la creixent impossibilitat de disfrutar de la visió nocturna del cel; després hi va haver participació del món de l'ecologisme, que va fer palesa la necessitat de vetllar perquè no es produís malbaratament en qualsevol tipus d'il·luminació.»
L'ESPERIT DE LA LLEI
Respecte al cas de les oficines del Parc Barcelona Media, Bosch confirma que, en cas que hi hagi irregularitats en l'enllumenat, aquesta només contravindria a un dels articles del decret del 2005. Bosch adverteix, però, que el fet que diversos pisos d'oficines deixin els llums encesos durant la nit sí que entra en clara contradicció amb l'esperit de la llei, tal com aquesta ho recull en el seu preàmbul: «Un enllumenament nocturn que respongui a criteris coherents i racionals té una incidència directa i immediata en el consum de les fonts d'energia i fa possible un estalvi energètic notable. En aquest sentit, cal tenir en compte que l'ús eficient dels recursos és un dels principis bàsics de desenvolupament sostenible a què aspira Catalunya.»
