La plataforma va interposar la denúncia en plena sequera, a mitjan abril passat. Denunciava l'incompliment sistemàtic de la llei del Ter del 1959, segons la qual el riu ha de portar un mínim de 3 metres cúbics per segon al pas per Girona, i que prioritza els usos de l'aigua per a regadiu i per a proveïment de la Costa Brava, Girona, Salt i Sarrià abans que per al transvasament cap a Barcelona. Per l'entitat, el fet de no arribar a aquests mínims provoca problemes mediambientals, econòmics i d'abastament als sectors i municipis de la conca, i per això demanaven com a mesura cautelar que el jutge fes complir la llei mentre no es dictés sentència. Això hauria permès augmentar el cabal del riu, però també hauria comportat un important desequilibri en l'abastament a l'àrea urbana de Barcelona, que depèn en bona mesura del transvasament del Ter. El jutge, però, ha desestimat aquestes mesures cautelars, ja que considera que difícilment es pot provar quin abast tindrien els perjudicis derivats de no declarar aquestes mesures i la idoneïtat de portar-les a terme. Tot i això, el jutjat contenciós administratiu número 1 de Barcelona també deixa clar que això no implica res respecte a la sentència final. De fet, ara el jutge ha de citar les parts per valorar les proves i el que al·lega cadascuna, de manera que el procés continuarà endavant. El president de la plataforma, Francesc Camps, va manifestar: «Estem convençuts que això tirarà endavant, si bé és una cosa que va per llarg, i ara el jutge el que vol és escoltar-nos totes dues parts.»

CABALS SOTA MÍNIM