Miquel Sitjar creu que és «una bona notícia» l'existència del pla director, «una declaració d'intencions que nosaltres aplaudim», va dir ahir, perquè la comissió considera que està en consonància amb la llei del patrimoni i perquè conté una clara «filosofia patrimonialista». Per això, la comissió l'ha aprovat, però amb la recomanació de «tutelar-los». En altres paraules, la comissió vol ser coneixedora de les concrecions del pla, de les quals n'haurà d'informar, que té com a objectiu rehabilitar el castell i destinar les dependències a uns usos majoritàriament culturals i com a centre d'interpretació de la història del territori. L'interès del projecte creix per la vinculació de la fortificació amb el recinte emmurallat, i és sensible a l'interès del mateix Ajuntament i de Cultura per la rehabilitació del conjunt i per fer-lo visitable, de manera que pugui ser un element de promoció i dinamització turística i cultural de primer ordre. En gairebé cada actuació que marqui el pla, però, caldrà fer intervencions arqueològiques.

UN MONESTIR CABDAL
Miquel Sitjar també va explicar ahir que la comissió també va estudiar i aprovar el projecte de rehabilitació de l'interior del temple de Santa Maria d'Amer, que va ser inclòs en l'ordre del dia per via d'urgència. Les necessitats de conservació de l'església són el motiu de l'elaboració del projecte, que té algunes peculiaritats, ja que el monument no és una església qualsevol, sinó que es tracta del temple de l'antic monestir benedictí d'Amer, que va arribar a ser un dels més importants de Catalunya. L'abat Deodat el va fundar el 820 i va estar dedicat a Sant Medir i Sant Genís, i el 949 es va traslladar a l'actual emplaçament. Va anar acreixent la seva importància i durant els segles XI i XII es va mantenir independent; el 1381 la jurisdicció del poble va quedar en mans del monestir; el 1445 va quedar unit al monestir de Sant Pere de Galligants, i el 1592 al de Santa Maria de Roses, fins que va desaparèixer la vida monacal. L'actual propietari és el poble, és a dir, l'Ajuntament. L'església és de planta basilical, amb naus cobertes amb voltes de canó, un absis i dues absidioles. La comissió, a més d'aprovar el projecte, va sol·licitar, però, que s'hi fessin treballs arqueològics a l'interior, per mirar de localitzar el paviment original, de l'edat mitjana, en què és possible, per la importància del monestir, que s'hi puguin trobar làpides sepulcrals de personatges rellevants. També s'ha sol·licitat la realització de proves en un pany de paret on se sospita que hi pot haver traces de pintura romànica.