No us vull pas predicar per on ha de passar la variant de la Bisbal; subscric els arguments dels que no la volen pel sud. I punt. Prefereixo la carretera per la plana, tot i que he d'admetre, d'entrada, la noblesa dels que defensen l'opció de més a tocar de les Gavarres.

El que em preocupa ara mateix és aquest marejar la perdiu, aquest poc valor dels polítics gironins. Compteu tots els consellers de Política Territorial i Obres Públiques gironins en els governs de la Generalitat. Avui ho és Joaquim Nadal, però abans ho va ser Pere Macias, i jo, fins i tot, hi posaria Felip Puig, perquè el solc trobar per Girona, quan no el veig al Parlament o llançant diatribes des de la seu nacional de CDC.

D'entrada, diré que els polítics convergents de rang nacional no tenen autoritat política i moral per parlar de la solució d'aquest tema. Els socialistes, em temo, porten el mateix camí. Els iniciatius i iniciatives deuen llançar coets, perquè, mentrestant, neix una herbeta amb flor, i els republicans, no ho sé, ara, si la volen per la dreta o per l'esquerra.

El conseller té el repte de decidir ràpidament, encara que al final es decanti per l'opció nord, aquesta que tan poc agrada a la noblesa. No ens va dir que es pronunciaria a final d'any? I ara ho vol ajornar? No podem pas estar trenta anys més a veure si mama o no mama, la variant de la Bisbal.

Potser ja és hora de fer la variant, tant si als de la Bisbal els fa bé com mal.