En pocs anys, la Trobada Nacional de Polítiques de Joventut ha esdevingut el gran punt d'encontre de professionals i càrrecs electes que es dediquen al món de les polítiques juvenils. Un espai de reflexió, de debat i d'intercanvi que constitueix l'escola de formació per excel·lència de tots aquells que treballen, dia a dia, en aquest camp.

En l'edició d'aquest 2008, que se celebra a la Seu d'Urgell des d'avui i fins dissabte, haurem tingut la major participació d'ençà de la primera edició: unes 550 persones. La celebració de la trobada a la Seu és una mostra, si voleu simbòlica, del compromís de la secretaria de Joventut amb el territori. Per a nosaltres, aquest és un eix de treball fonamental. Una tasca no sempre senzilla, que requereix la col·laboració i la complicitat de les administracions locals, per tal que les nostres polítiques arribin a tot el territori. També a les petites poblacions i a les comarques amb major dispersió territorial.

Quan des de la secretaria de Joventut parlem de polítiques juvenils, ho fem amb una concepció integral i transversal del terme, amb la voluntat d'incidir sobre tots els àmbits que afecten la vida de la gent jove. La nostra acció de govern estableix com a prioritat la promoció de l'emancipació dels i les joves. I això ho fem mitjançant una gran diversitat d'instruments. Per exemple, impulsant una xarxa d'oficines comarcals d'emancipació juvenil. Oficines com la de l'Alt Urgell, que la consellera Carme Capdevila inaugurarà demà a la Seu. Una oficina que concentrarà serveis tan importants com són la gestió d'ofertes laborals, la borsa d'habitatge juvenil, el suport a l'emprenedoria i l'assessorament en matèria de salut.

Aquesta no és una actuació aïllada. Sense moure'ns de la demarcació de Lleida podem fer esment d'altres instruments similars, com són les borses joves d'habitatge i les borses intercomarcals de treball (la de l'Alt Pirineu, per exemple). O bé el suport rebut pels onze consells comarcals i el Conselh Generau d'Aran, que tenen tots ells un pla comarcal de joventut. I podríem continuar citant els 250 municipis lleidatans que hem finançat enguany amb un total de 4 milions d'euros per a inversions en la creació i adequació d'equipaments juvenils o la creació de la figura dels tècnics de joventut compartits, que permeten donar suport a petits municipis on difícilment podria existir la figura del tècnic de joventut.

Quan parlem de polítiques juvenils, ho fem amb una concepció integral i transversal del terme, amb la voluntat d'incidir sobre tots els àmbits que afecten la gent jove. L'acció de govern estableix com a prioritat la promoció de l'emancipació dels i les joves Però en parlar de polítiques integrals de joventut també hem de parlar de participació, que és l'altra pota damunt la qual se sustenta la nostra política. Des de la secretaria de Joventut estem fent un gran esforç per potenciar la participació de la gent jove. Entenem que cal incentivar la seva implicació en els afers col·lectius, per tal que s'involucrin amb el seu entorn, siguin crítics amb la societat i puguin exercir activament els seus drets i deures com a ciutadans. Només d'aquesta manera avançarem cap a una cultura política i cívica que estableixi vincles de treball col·lectiu i de solidaritat entre el conjunt d'actors socials. Formació i associacionisme El departament, a través de la secretaria, planteja diversos mecanismes de foment de la participació juvenil, com ara el suport a la tasca d'extensió territorial de l'associacionisme que està portant a terme el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, i el programa de formació en participació per a professionals de joventut i càrrecs electes, dins del qual cal emmarcar la trobada nacional que arrenca avui i que aquest any se centra, precisament, en les metodologies participatives.