«No hi ha cap argumentació des del punt de vista de l'interès general que justifiqui aquest projecte.» Així de contundent i de crític es mostra el portaveu d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de l'Hospitalet, Alfons Salmerón, amb el projecte que els seus socis de govern pretenien aprovar en el proper ple municipal i que han ajornat per l'oposició que està suscitant. Els ecosocialistes van votar divendres passat, en una sessió que a més dels dos regidors va agrupar exregidors i participants en entitats, l'oposició rotunda a aquest projecte, que ahir van comunicar a l'alcaldessa, Núria Marín. Salmerón va explicat que la zona de Cal Trabal, on encara resten tres masies, representa l'última mostra del passat agrícola de l'Hospitalet i encara es conserva activitat agrària al voltant de les cases –una d'aquestes, Cal Trabal, és la que dóna nom a la zona–. A banda de posar fi al que queda de l'activitat agrícola a l'Hospitalet, el projecte extingiria «el 80% de les 160 espècies de flora i fauna de l'Hospitalet, que es concentra a aquests terrenys», segons Salmerón.

Un altre element que ha aixecat l'alarma en els ecosocialistes és la previsió, segons els plànols, que ha presentat l'equip de govern, de vuit torres de tretze pisos d'altura cadascuna destinades a oficines i un hotel. I tres naus per albergar concessionaris de cotxes, així com un edifici de quatre plantes que no té encara un ús definit. Aquests immobles s'agrupen en una pastilla situada al davant de l'hospital de Bellvitge, molt a prop de la confluència de la Gran Via amb la ronda Litoral. «No trobem justificat que en plena crisi es construeixin vuit gratacels d'oficines», i més quan tan a prop s'estan aixecant les 27 torres de la plaça Europa, segons Salmerón. Al costat d'aquesta pastilla es troba la central de Fecsa, que s'ha de reformar i soterrar les línies elèctriques. Els límits de la central estan a tocar dels 80.000 metres destinats a naus industrials provinents de la carretera del Mig, afectada per un pla de renovació industrial i del parc de sanejament i la deixalleria, que ja funcionen. «Aquests metres quadrats industrials es podrien repartir per la resta de la ciutat, ja que el soterrament de les vies de Renfe i del tram final de la Gran Via alliberaran espais», apunta Salmerón. I finalment, delimitat per les indústries, les oficines i la ronda Litoral resten les 20 hectàrees que es destinaran a una zona verda que dissenyarà l'arquitecte portuguès Álvaro Siza. «El parc quedarà encaixonat, ja que no s'arribarà al riu per l'existència d'un mur de formigó», assenyala Salmerón, que proposa que es destinin aquests terrenys a un parc agrari i a la divulgació d'activitats mediambientals.