Últimament els mitjans de comunicació s'han fet ressò de la voluntat de l'Ajuntament de Barcelona i d'algunes associacions de veïns de plantejar una consulta popular sobre diverses qüestions que afecten la vida ciutadana relacionades amb l'ordenació de la urbs. En concret, són polèmics el projecte de remodelació de la Diagonal amb la intenció de prolongar el tramvia i el projecte de requalificació del sòl dels terrenys del Barça per fer 1.650 habitatges i diversos hotels al districte de les Corts. Pot plantejar-se una consulta als veïns sobre aquests temes?

La normativa vigent (carta europea de l'autonomia local del 1985) i la legislació de règim local estatal i autonòmica empara la possibilitat de convocar consultes ciutadanes per sol·licitar l'opinió dels ciutadans sobre matèries que afectin la vida de l'administració local. En concret, a Barcelona la carta municipal i l'article 28 de les normes de participació ciutadana aprovades per l'Ajuntament mateix estableixen els següents requisits: a) Que la iniciativa de la convocatòria de la consulta pot partir del ple de l'Ajuntament o dels mateixos veïns afectats pel projecte urbanístic. En aquest últim cas, s'ha de reunir l'1% de signatures degudament autentificades de majors de 16 anys empadronats a on es pretén celebrar la consulta.

b) La pregunta ha de ser aprovada pel Consell Municipal o el del districte per una majoria de 2 /3 i que seria el responsable de determinar el redactat específic. En concret han de ser preguntes que afectin la competència pròpia municipal i de caràcter local (per exemple, no es permetria una consulta sobre la restauració de la pena de mort o la declaració de guerra a un altre país ja que no són competències municipals; el que importa és que si es compleixen els requisits previstos legalment, el ple del Consell Municipal o de districte no es pot negar a tramitar la consulta popular. Aquesta és una activitat reglada que no permet cap marge de discrecionalitat als òrgans de govern municipal).

c) Per ser presa en consideració la consulta popular ha de tenir una participació mínima del 50% del padró de les persones de més de 16 anys en el territori objecte de la consulta. La resposta, tot i que no és vinculant, difícilment podria obviar-la, l'administració municipal.

En definitiva, un instrument poc explorat però que necessàriament hem de potenciar, tal com fa l'article 112 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006. Una altra visió seria una trista aplicació del que és i significa la participació dels ciutadans en l'estat social i democràtic de dret.