E n aquest any centenari de la invenció de la marca Costa Brava, entre la gent del ram turístic i els polítics, la paraula que més se sent pronunciar i més vegades es pot llegir és el verb reinventar. «S'ha de reinventar la Costa Brava», diuen i tornen a dir. Segons els diccionaris, inventar és trobar, descobrir amb treball i enginy una cosa nova o no coneguda abans. Per tant, reinventar deu ser tornar a trobar, tornar a descobrir amb treball i enginy... etc.

Ho trobo perfecte, però, posats a fer, per què no reinventem la política nostrada (quina pena i avorriment que provoquen la majoria dels nostres homes públics), aprofitem-ho per reinventar també l'economia domèstica (ara o mai), la majoria de programes de televisió (cada dia em fa més por engegar-la, és una claveguera que desaigua al menjador de casa), el futbol de masses (absoluta vel·leïtat transitòria plena de vent), el pensament religiós (quin immens divorci, Déu meu, en aquest terreny), el futur (que és allà on passarem la resta de les nostres vides), les relacions laborals (alguna cosa dolenta deu tenir el treball, altrament els rics ja l'haurien acaparat), etc. Em consola pensar que en el nostre temps, si més no, haurem progressat en irresponsabilitat i buidor. En parlo amb un amic, i em diu: si t'interessen les coses hiperbòliques, tu mateix; jo només tracto de viure, que ja és prou difícil. En parlo amb un saviàs omniscient i m'ho desmunta tot. M'adono que la gent instruïda sempre sap trobar arguments per minimitzar les coses.