diumenge, 19 d'octubre de 2008
> «Bus a peu»
ANNA GOMIS. REUS..
La setmana passada vaig llegir la notícia de la iniciativa d'algunes escoles de Reus que em va transportar a l'època de la meva infantesa. Em refereixo al «bus a peu». Els infants tornen a anar a escola passejant. Se'm va fer present l'alegria i la naturalitat amb què ens desplaçàvem de casa a escola i d'escola a casa tot bromejant, tot jugant i saltant amb la cartera a l'esquena o amb els llibres sota el braç. Era un temps feliç, recordo; tot es movia plàcidament i el contacte entre companys era desenfadat i espontani. Trobo que les escoles que han promogut aquesta iniciativa han obert un bon camí. Cal haver assolit un bon grau de maduresa cívica, perquè col·lectius com les associacions de pares d'un o més centres escolars hagin entès que aquesta pràctica és més sana, cívica i educativa. Viure al carrer i conèixer la ciutat és un costum que els petits han d'aprendre, aconseguir que els diferents membres d'una família, grans i joves, aprenguin a moure's en llibertat sense sentir-se lligats els uns als altres pels horaris i altres supeditacions simplifica la vida. Contribuir a descongestionar la circulació viària es fa cada cop més necessari, i estalviar en despeses de transport, sobretot ara, és bo. Senyora Dosaigues, aquesta és una iniciativa valenta. Això arriba quan una ciutat ha assolit un avançat grau de maduresa. Tornar enrere, desfent rutines, no és fàcil.
|
