| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


diumenge, 19 d'octubre de 2008
>

Comunicar als fills que són fills adoptats



els fils d'Ariadna

LLUÍS MUNTADA.
Segons un dels punts de l'avantprojecte de llei del Codi Civil català, els pares adoptants hauran de fer saber als fills que són adoptats. Aquesta comunicació s'haurà de fer efectiva «a partir dels 12 anys d'edat del fill». És evident que tota persona té dret a conèixer els seus orígens. En aquest sentit, doncs, la llei que obliga a comunicar als fills adoptats la seva condició d'adoptats ratifica un dret. Les perplexitats al voltant d'aquesta mesura vindrien per altres consideracions. Tres, pel cap baix. En primer lloc, per allò que podríem anomenar «la manca de mesures equitatives entre els pares adoptants i els pares biològics». El món és món. Descartar la possibilitat d'explotació humana d'uns pares adoptants seria una irresponsabilitat imperdonable que cap administració s'ha de permetre, seria una superstició comparable a la de creure que perquè una persona forma part d'una «oenagé solidària» aquesta persona ja és bondadosa. Per tant, a mi em sembla bé que l'Estat imposi mesures, inspeccioni els pares candidats a l'adopció de fills i els faci un seguiment amb l'objectiu de determinar la seva idoneïtat com a pares. Però a partir d'aquestes premisses, un es pot preguntar: per què els pares adoptants estan «sota sospita» mentre que els pares biològics no ho estan? Per què l'administració està marcant paquet legal amb tot allò que és fàcil de controlar però, en canvi, surt xiulant davant de les necessitats d'actuar sobre un altre vast univers, el de la paternitat biològica? La mesura d'haver de comunicar als fills la seva condició d'adoptats amplifica aquests desnivells entre els requeriments que es fan als pares adoptants i als pares biològics. Els interrogants afloren quasi sense voler: els pares de fills biològics, ¿no haurien de tenir l'obligació de demostrar l'ADN als seus fills, perquè aquests puguin estar segurs que vertaderament són fills biològics de qui se'ls ha dit que són fills biològics? Un segon dubte al voltant de l'obligació de comunicar als fills adoptats la seva condició d'adoptats es derivarà de la manera amb què s'apliqui el compliment d'aquesta llei. Qui i com ho comprovarà? Perquè si del que es tracta és de presentar-se davant d'un jutge o d'un assistent social i escenificar una declaració (solemne i pública) que aquells fills són adoptats i que estan conscients i sense les facultats alterades i que s'assabenten del que els seus pares (adoptants) declaren en aquells moments..., si es tracta de fer tot això, potser l'Estat multiplicarà fins al paroxisme una granítica imatge paternalista i, en l'imaginari dels fills adoptats, arrelarà la idea que l'Estat és el garant primordial dels seus drets, un estament moral previ i superior als pares adoptants. I en tercer lloc es podria fer un matís polític. El poder sempre tendeix a la hipertròfia. Segons com a Catalunya, un país amb molt pocs recursos legislatius de facto i amb molt poca autonomia legislativa, el poder sembla ratificar-se gràcies a mesures o bé surrealistament didàctiques (com es va demostrar al seu dia amb relació al fenomen de la prostitució, fins i tot amb l'estel·lar visita de la consellera Tura a un bordell de l'Alt Empordà) o bé amb mesures invasivament morals, com si tot allò que no es pot transformar en poder real s'hagués de sublimar amb intervencions minimalistes com aquesta, ocupadores de la consciència moral d'una part restringida de la població: en aquest cas, els pares adoptants. I ho repeteixo. La mesura em semblaria bona si es justifiqués de manera coherent d'acord amb el trencaclosques moral i legal que regeix el comú de la societat. Per tant, no crec que aquesta mesura, més enllà dels mecanismes de sublimació apuntats, estigui justificada per cap ordre coherent, és a dir, per cap aplicació universal.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.