«No tots els documents són de les mateixes mides ni tots tenen el mateix estat de conservació», deia Montserrat Catalán, directora de l'Arxiu, motiu pel qual es fa difícil saber quant temps es pot tardar a digitalitzar tot el fons documental, que té més de dos milions de pàgines i 41 donacions.

Durant el procés de digitalització –que es farà per fases–, els documents no sortiran mai de la seu de l'Arxiu, al Palau Nou de l'Abat del monestir de Poblet. L'empresa Artyplan Document, amb la qual la direcció de l'Arxiu ha signat un conveni de col·laboració, hi traslladarà un equip de tècnics, que amb material digital i «un sistema no agressiu», segons el director general d'Artyplan, Ignasi Pietx, faran la seva feina des del mateix lloc on estan catalogats tots els documents. De fet, es tractarà de continuar una tasca mig començada, perquè els fons gràfics que comprenen de l'any 1904 fins al 1980 ja estan digitalitzats.

Amb aquesta iniciativa –que subvenciona l'Obra Social de Caixa Catalunya amb un import de 150.000 euros– es facilitarà la consulta de tot el fons, ja que introduint una sola paraula clau a l'ordinador aquest trobarà totes les referències que hi hagi a la base de dades. A banda que d'aquesta manera el document original es preservarà en millors condicions. Per contra del que es podria pensar, però, la base de dades no es podrà consultar via internet, ni estarà disponible per a tothom qui vulgui consultar-la, ja que tal com recordava Catalán fins al 2016 l'Arxiu no serà obert al públic.

Els més de dos milions de pàgines que conté l'Arxiu Montserrat Tarradellas Macià disposa d'una base de dades molt rellevant pel que fa als últims setanta anys de la història contemporània de Catalunya.