Darrerament apareixen pels carrers del barri Gòtic uns cartells que diuen: «Veïns: una espècie en perill d'extinció.» Els elaboren persones mobilitzades pel col·lectiu Cruïlles, que volen defensar el seu dret a la vida veïnal i a l'ús col·lectiu de la via pública. Aquest grup es reuneix cada dimarts al carrer Escudellers Blancs en una tertúlia espontània acompanyada de te i pastes, i a la qual se sumen passants i desconeguts també de manera amical i sincera. La vida al carrer reneix i tornen gestos que semblen oblidats, en aquests carrers on els turistes són els amos de tot, com ara saludar i preguntar al veí com li van les coses.

La salut de la vida veïnal d'un barri es pot medir. Es pot calcular. Passejant per un carrer, en creuar-se dues persones, se saluden i es pregunten coses ben concretes: Com està la teva mare? El teu fill ja ha trobat feina? A l'indret on passa això, la vida veïnal és saludable i forta. En un lloc on les persones que es creuen ni es miren, perquè unes van badant amb les façanes o els monuments i les altres van fent fotos, la vida veïnal té un greu problema o ja no hi és.

En molts carrers del Gòtic, i per extensió en molts llocs de Ciutat Vella, passa això: ningú se saluda pel carrer, ningú coneix l'altre, ningú es preocupa per aquell sac de runa que ocupa una placeta o aquella pintada que ha aparegut a la paret. Fa l'efecte que la vida veïnal és morta. Per sort, és només l'aparença perquè hi ha alguns racons d'aquest barri, i per extensió de Ciutat Vella, a on tot això està canviant. Dia sí, dia també apareixen aquests cartells penjats a les parets o als fanals amb el triangle de perill on diu: «Veïns: una espècie en perill d'extinció» i a on es veu la silueta d'un infant jugant a pilota, la de dos nens caminant amb la motxilla d'escola, la d'un senyor amb el carro de la compra o la de dues àvies passejant agafades de bracet. En una última versió apareix la cara d'un arlequí amb una llàgrima. Els cartells els dissenyen i els pengen persones que volen conservar el costum de trobar-se i saludar els seus veïns, compartir amb ells una via pública de qualitat.

El nucli dur d'aquest moviment i d'aquesta mobilització en defensa de la vida veïnal i del carrer com un lloc de trobada és al carrer Escudellers Blancs i entorns. Cada dimarts a partir de les vuit del vespre un grup de veïns treu cadires i una tauleta. Algú porta una enorme tetera i tasses. De vegades alguna cosa per picar. I s'asseuen a xerrar i escoltar-se. I a qui passa, el conviden a aturar-se i prendre te. Hi ha qui no s'ho pensa ni un segon i accepta, no sense un punt de sorpresa, aquella companyia espontània. I de seguida el fan entrar en la conversa. «Com et dius, d'on ets. Torna quan vulguis, som aquí tots els dimarts.» I el convidat se'n va somrient i agraint vint vegades aquella estoneta en què ha oblidat la pressa.

Altres passen, saluden, expliquen alguna cosa i segueixen el camí. El veïnatge en estat pur succeeix a Escudellers Blancs.

Fa uns dies, concretament dimarts 7 d'octubre, els veïns d'Escudellers Blancs van rebre la inesperada visita d'una parella de la Guàrdia Urbana que els va instar a abandonar la seva tertúlia setmanal, al·legant que era il·legal perquè ocupaven el carrer (que és de vianants) amb cadires i una tauleta. La tertúlia va ser dissolta per l'autoritat. L'endemà els veïns ja rumiaven altres formes de trobada que no fossin considerades il·legals quan la mateixa administració, concretament el districte de Ciutat Vella, que mesos enrere havia lloat aquesta manera cívica de fer-se seu el carrer, els va demanar disculpes i els va autoritzar per escrit a reunir-se amb taules i cadires.

Dimarts passat, en la trobada setmanal, ja legalitzada oficialment, tot eren bromes i comentaris al voltant d'aquesta anècdota. Mentrestant reflexionaven sobre com donar més empenta a la campanya que porten a terme en defensa dels veïns. També comentaven que han vist els seus cartells, que es poden descarregar del bloc de Cruïlles, en altres barris de Barcelona.